Els que mirin la
sèrie esperant veure vida, obra i miracles del senyor Leonardo Da Vinci, que
s’ho treguin del cap. “Da Vinci's Demons” no és una sèrie biogràfica de l’artista
del renaixement ni tampoc una sèrie històrica que expliqui el moviment renaixentista
ni la societat d’aquella època, sinó una
excusa per explicar histories fantàstiques i en molts casos inversemblants.
La sèrie agafa el
personatge en préstec i més enllà del que significa ell com a personatge
històric, el barreja amb un entorn i unes històries que fugen de la lògica
humana. La sèrie fa una interpretació del personatge, en cap cas podem esperar un
gran rigor històric (tan de personatge com de transfons social) ni experiments
o invents completament lògics. En moltes ocasions, es salten els principis de
la física anant i venint deixant, això si, un resultat espectacular.
I amb tots
aquestes ingredients, com a espectador quedes satisfet, perquè el retrat del
personatge s’adhereix a aquesta manera de fer i a aquests resultats. Tot i que
saps perfectament que un cert invent és impensable perquè està completament
avançat a la tecnologia d’aquella època, t’ho acabes creient perquè forma part
de la historia que t’estan explicant.

Si, en el meu cas
és una sèrie que m'ha enganxat. Potser és per com la presenten (en alguns moments recorda
a “Sherlock”); o potser per com és el personatge de Da Vinci, jove i insolent
com el que més; o per com es desenvolupa la trama; o per els experiments de, a
cada un més increïble; o per les traïcions i la política entre famílies i
països. Sigui pel que sigui, no estem davant una sèrie brillant, però si davant
una sèrie que aconsegueix captar la teva atenció i t’enganxa. Si el seu
objectiu era entretenir (perquè ja hem dit que l’objectiu de rigor històric,
casi que no) ho aconsegueix a la perfecció.