Parlem de Doctor Who

Aprofitant que avui s'estrena la sisena temporada de Doctor Who al 3xl (no us ho perdeu!) parlem de la sèrie, que últimament la xarxa està una mica revolucionada.

Aquests dies hi ha hagut un petit daltabaix entre els fans de DW i tot arrel d'unes declaracions que va fer David Yates a la revista Variety. Recordem que Yates és el director de les quatre últimes pel·lícules de la franquícia de Harry Potter, que tot i l'èxit comercial no són gaire ben reconegudes entre la crítica i alguns fans.

A la revista, la Variety, el director comenta que s'està treballant per portar Doctor Who a la pantalla i que seria un projecte a mitjà termini amb l'objectiu de poder estrenar la pel·lícula cap allà el 2013. Això de per sí es pot considerar una bona notícia. Tot i que en Yates fa tremolar una mica als fans, podria ser un projecte interessant i qualsevol excusa per veure a la TARDIS i el Doctor corrent per alguna banda en pantalla gegant és benvinguda.

Homenjatge a Doctor Who

Però si continuem llegint en Yates comenta que la seva idea és re-formular Doctor Who per adaptar-ho a un públic més ampli (parlant clar, dirigint principalment cap als nord-americans) i que per això s'ha de començar des de 0. Aturem-nos un moment i recapitulem. Aquesta sèrie és britànica fins al moll de l'os, i això és una de les coses que la fa especial! No crec que hi hagi cap necessitat d'americanitzar-la principalment perquè aquests últims anys els fans de la sèrie estan creixent com bolets a nord-americà (i tal i com pot assegurar molt bé la Berta, no paren de fer-li petits homenatges en capítols d'altres sèries).

Però el que a mi em preocupa com a fan és això de començar des de 0. El Doctor és com és per l'evolució que ha viscut durant aquests gairebé 50 anys. A través de la televisió, sí, però també en el còmics, els llibres, els audiobooks i els videojocs on el Doctor ha anat creixent i s'ha convertit en un personatge complex i amb molts matisos. A més, què seria el nostre Doctor Who sense un passat amb l'Amy i en Rory, sense haver conegut a la Donna i haver viatjat amb la Martha, sense haver-se enamorat de la Rose. Però no només això, sinó que anys abans portava una bufanda llarguíssima, havia vestit amb un api a la solapa de l'americana, havia vist l'univers amb la Sarah Jane Smith i tantes altres coses.

Si continuem llegint les declaracions d'en Yates diu que en Russel T. Davies i en Moffat han fet la seva transformació del Doctor i que ara ell vol fer la seva. Ja em perdonareu però a mi em sona a rebequeria de nen petit. El que ell vol crear és un producte nou aprofitant el bon moment i el nom de Doctor Who. Jo no hi tinc res en contra, però si vol crear una cosa des de 0 que en creï una de nova del tot: un personatge que atrapi a l'espectador i que no el vulguis deixar anar, que et faci viure aventures, que pateixis amb ella, que riguis, etc.

Una feina més difícil? Òbviament, però em sembla que tots i sortiríem guanyant.

I parlant de coses més amables ja tenim la primera imatge oficial de l'especial de Nadal d'aquest any. No diu molt, però ja hi ha ganes de tornar a veure el Doctor en acció :)

I finalment (i ja us deixo en pau, ho prometo), aquesta setmana l'Steven Moffat fa 50 anys i unes fans russes no han desaprofitat l'ocasió per felicitar-lo. Aquí teniu el vídeo:

Allons-y! :)