Què hem vist aquest estiu? Part I

Berta:

La veritat és que he tingut un estiu molt estrany. La feina no m’ha deixat assaborir-lo com m’hagués agradat i he hagut d’aprofitar cada petit moment lliure que tenia per desconnectar i gaudir una mica. Tot i això, he trobat petits moments per poder-me endinsar en la petita pantalla i deixar-me emportar per les histories.

Tal i com ja vaig comentar al blog, una de les meves sèries de l’estiu ha estat Da Vinci’s Demons. En aquest post vaig fer-ne una crítica quan portava 6 capítols vistos. Vistos els que em faltaven, em reitero en el que vaig dir, no estem davant una sèrie brillant, però si davant d’una sèrie que entreté i et fa passar una molt bona estona. Recomanada si us voleu evadir una mica i entrar en un altre món amb molta fantasia.

Una altra de les meves sèries d’estiu ha estat The Good Wife. De fet, encara ho és perquè vaig per la meitat de la tercera temporada. La tenia pendent feia bastant temps, però sempre m’havia fet una mica de mandra, no sé si més per la protagonista Julianna Margulies (ho sento però sempre m’ha semblat molt bleda), o pel fet que tot gira entorn d’advocats i lleis i judicis i aquestes coses que sempre fan com una mica mandra. Al final, però, em vaig decidir i va ser una decisió encertada. No tant per la protagonista, que em segueix semblant una bleda, però si per la historia (i les histories) i la resta de personatges.

The Good Wife gira entorn d’una trama que va variant en cada capítol. Així doncs, en cada episodi ens expliquen una cas judicial concret, i al voltant d’aquest es van desenvolupant les histories de tots els personatges entrellaçant-se les unes amb les altres. Si bé és cert que hi ha una trama principal molt definida, es tracta d’una sèrie bastant coral i dinàmica.

Josh Charles és absolutament adorable. És una d’aquestes persones que no destaquen per un físic espectacular ni per una guapura  que tiri d’esquena, però que tenen aquell no sé què t’encanta. És molt mono!! Com també ho és Matt Czuchry, adorablement adorable amb aquella carona de no haver trencat mai cap plat! D’altra banda, Christine Baranski  em fa realment por en el seu paper de Diane Lockhart, segurament pel fet que a part de ser una dona molt gran (en termes de físic), té una veu molt greu i un riure que encara que vulgui semblar “normal” sembla malvat. Per últim també vull destacar a Archie Panjabi que interpreta a Kalinda Sharma, un personatge absolutament espectacular en tots els sentits. Sabeu allò que diuen que a vegades els secundaris es mengen als protagonistes? Doncs en el seu cas és del tot cert! Quin personatge!! Què? Que no he parlat de la Julianna Margulies? Ah, no? I tampoc d’en Chris Noth? Sincerament, la primera em sembla una bleda i el segon em fa feredat de la bona... Sort n’hi ha que la resta del cast ho arregla! ;P

Per últim, la meva tercera sèrie de l’estiu ha estat Game of Thrones. Si ho sé, vaig tard, bastant tard. Però és que també era una sèrie que em feia molta mandra veure. Em tirava enrere el fet de saber que era una sèrie bastant explícita i sanguinària, però al final he acabat caient.

I què puc dir? Que em sembla brillant. La manera com es retrata el poder i l’abús, els tractes de favors, les traïcions, les injustícies etc. I la manera com poden canviar les coses d’un moment a l’altre sense importar si un personatge és principal o no. I els girs de guió que hi ha cada dos per tres, que et deixen amb un pam de boca oberta... Hi ha tantes coses que es poden desgranar d’aquesta sèrie que no acabaríem mai! I això que vaig per la meitat de la segona temporada! El que em queda, no? ;P

I en resum, això és tot el que he fet “serièfilament” parlant. Ara toca mentalitzar-se que september is coming i amb ell tots els retorns i estrenes de sèries... (quina feinada! ;P)