dijous, 19 d’abril del 2012

Revenge: el plaer de la venjança


Reconec que és una d’aquelles sèries que em negava a veure per culpa de la protagonista i que un cop la vaig començar no vaig poder parar fins acabar-la. Poc més de 2 setmanes i me l’he polit tota! Enganxa, enganxa com una mala cosa, però anem per parts.

Tema protagonista. Ara gràcies a Revenge m’hi he reconciliat, però li tenia una tírria espantosa a l’Emily VanCamp per culpa del paper que interpretava a la sèrie “Brothers and Sisters (5 hermanos)” i això em tirava enrere. Era veure-la i no, no podia! Però al sentir les bones crítiques i sobretot després de lo bé que me’n va parlar una fantàstica amiga, vaig decidir llençar-m’hi! I quin GRAN encert!

Revenge és una historia de famílies poderoses i riques, enveges, amors, traïcions, mentides... És un culebrot amb majúscules, d’aquells plens de sorpreses en els que quan penses que ja no pot passar res més, els guionistes es treuen un gir de trama de la màniga que et deixa amb la boca oberta i els ulls com plats. A part, els actors són sublims. Quan ja pensava que no hi podia haver cap dona més dolenta que la Regina de “Once Upon a Time”, va i em trobo amb la Victoria Grayson de Revenge una dolenta de primer ordre que bé podria guanyar el premi a millor cara de dolenta davant la càmera.

La historia gira entorn a Amanda Clarke, una jove que canvia la seva identitat per tal de venjar-se de les persones que van provocar la mort del seu pare, després de condemnar-lo a presó per un delicte que no va cometre. Així doncs, es converteix en Emily Thorne i torna al poble on va passar la seva infantesa. Allà, es guanyarà la confiança de tothom i començarà a venjar-se de tots aquells que van destruir la seva família. El pla és perfecte, però les coses no sempre surten com un espera.

 Poc a poc l’Emily entre a les seves vides i descobreix, al mateix temps que ho fas tu, que no tot era com semblava. La família perfecta no és tan perfecta, l’amor no és sempre correspost, les mentides creixen sense parar i la felicitat és moltes vegades una màscara que es posen i es treuen quan els convé.
  
L’heu de veure perquè no us deixarà indiferents.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada