dimarts, 29 de novembre del 2011

És en Hugh Laurie la millor opció per interpretar el Doctor Who?

No se com estaran les meves compis de Podcast amb la notícia que va sortir aquest cap de setmana referent a la futura pel•lícula del Dr Who. Resulta, que un dels noms que estan tenint mes tirada aquests dies, per tal d'interpretar al doctor més entranyable de la televisió es ni més ni menys que el Doctor mes borde i cínic del també panorama televisió... En House... o el que es el mateix Hugh Laurie. Jo no estic en mi... no us diré que em sembla un mal actor, ni molt menys. però no em semblaria l'opció mes encertada, pel meu gust. Generalment, en aquestes situacions, és molt cert que els actors que sonen en un principi per fer un paper desprès no ho són ni molt menys.

El cas es que aquest nom ha sortit arrel d'una enquesta que s'ha realitzat per Internet on a part d'en Laurie també han sortit altres possibles Doctors com serien la segona opció Gary Oldman (Drácula) tancant el podi tenim en Michael Fassbender (X-Men) val a dir que seria una opció realment buenorra del Doctor. I en llocs una mica menys destacats la gent també hauria triat dos actors escocesos (per recuperar l'accent d'en David Tennant no estaria malament ;P) James McAvoy (X-Men), seguit del actor Ewan McGregor (Star Wars).

Nomes li falta el destornillador XD

 En la meva humil opinió us diré que jo estaria encantada de la vida si el que sortís finalment fos en James McAvoy, ja que encaixa molt més en el meu perfil de Doctor que en House, en el que estic d’acord que te un punt encantador i irreverent però gens dolç cosa que el nostre viatge del temps desprèn en quantitats industrials, dolçor.

Que us semblen els candidats? quin creieu que seria una opció brillant? Teniu algun altre nom en ment? Com  per exemple, no se on he lleguit que en Daniel Radcliffe o en Pierce Brosnan... Hi ha joc senyors i encara no s'ha triat res de res...

divendres, 25 de novembre del 2011

1x02 Allons-y TV

Us deixem la segona entrega de la nostra saga el PODCAST Allons-y tv, un espai per tota la família, en especial als seguidors empedernits de sèries i tot el TV show. Feliç ThanksGiving a tothom, esperem que hagueu gaudit del vostre gall d'indi , encara ni que sigui en la vostra imaginació, que si ens seguiu, segur que és inmensa...

divendres, 18 de novembre del 2011

True blood: ¿molar o no molar? aquesta es la qüestió


Parlem de Doctor Who

Aprofitant que avui s'estrena la sisena temporada de Doctor Who al 3xl (no us ho perdeu!) parlem de la sèrie, que últimament la xarxa està una mica revolucionada.

Aquests dies hi ha hagut un petit daltabaix entre els fans de DW i tot arrel d'unes declaracions que va fer David Yates a la revista Variety. Recordem que Yates és el director de les quatre últimes pel·lícules de la franquícia de Harry Potter, que tot i l'èxit comercial no són gaire ben reconegudes entre la crítica i alguns fans.

A la revista, la Variety, el director comenta que s'està treballant per portar Doctor Who a la pantalla i que seria un projecte a mitjà termini amb l'objectiu de poder estrenar la pel·lícula cap allà el 2013. Això de per sí es pot considerar una bona notícia. Tot i que en Yates fa tremolar una mica als fans, podria ser un projecte interessant i qualsevol excusa per veure a la TARDIS i el Doctor corrent per alguna banda en pantalla gegant és benvinguda.

Homenjatge a Doctor Who
Però si continuem llegint en Yates comenta que la seva idea és re-formular Doctor Who per adaptar-ho a un públic més ampli (parlant clar, dirigint principalment cap als nord-americans) i que per això s'ha de començar des de 0. Aturem-nos un moment i recapitulem. Aquesta sèrie és britànica fins al moll de l'os, i això és una de les coses que la fa especial! No crec que hi hagi cap necessitat d'americanitzar-la principalment perquè aquests últims anys els fans de la sèrie estan creixent com bolets a nord-americà (i tal i com pot assegurar molt bé la Berta, no paren de fer-li petits homenatges en capítols d'altres sèries).

Però el que a mi em preocupa com a fan és això de començar des de 0. El Doctor és com és per l'evolució que ha viscut durant aquests gairebé 50 anys. A través de la televisió, sí, però també en el còmics, els llibres, els audiobooks i els videojocs on el Doctor ha anat creixent i s'ha convertit en un personatge complex i amb molts matisos. A més, què seria el nostre Doctor Who sense un passat amb l'Amy i en Rory, sense haver conegut a la Donna i haver viatjat amb la Martha, sense haver-se enamorat de la Rose. Però no només això, sinó que anys abans portava una bufanda llarguíssima, havia vestit amb un api a la solapa de l'americana, havia vist l'univers amb la Sarah Jane Smith i tantes altres coses.

Si continuem llegint les declaracions d'en Yates diu que en Russel T. Davies i en Moffat han fet la seva transformació del Doctor i que ara ell vol fer la seva. Ja em perdonareu però a mi em sona a rebequeria de nen petit. El que ell vol crear és un producte nou aprofitant el bon moment i el nom de Doctor Who. Jo no hi tinc res en contra, però si vol crear una cosa des de 0 que en creï una de nova del tot: un personatge que atrapi a l'espectador i que no el vulguis deixar anar, que et faci viure aventures, que pateixis amb ella, que riguis, etc.

Una feina més difícil? Òbviament, però em sembla que tots i sortiríem guanyant.

I parlant de coses més amables ja tenim la primera imatge oficial de l'especial de Nadal d'aquest any. No diu molt, però ja hi ha ganes de tornar a veure el Doctor en acció :)


I finalment (i ja us deixo en pau, ho prometo), aquesta setmana l'Steven Moffat fa 50 anys i unes fans russes no han desaprofitat l'ocasió per felicitar-lo. Aquí teniu el vídeo:


Allons-y! :)

dimarts, 15 de novembre del 2011

Community ens deixa...


... de moment. La NBC ha publicat el seu calendari per a la midseason (aquest periode entre finals de novembre i gener en què moltes sèries fan “vacances”) i pel retorn de la temporada regular.

I quina ha estat la sorpresa pels fans de Community quan s’ha vist que a la graella no hi ha ni rastre de la sèrie. En un primer moment ens ha vingut al cap el tema Fringe amb la seva fall finale ara al novembre i el seu retorn a les pantalles el 13 de gener. Però no, el tema de Community és diferent. La sèrie emetrà el seu últim capítol el dia 1 de desembre i no hi ha data de tornada. Community no apareix a la graella i això no ha agradat a ningú. Bé, als directius que han decidit prescindir d’ella segurament que si.

Parlem una mica de Community. Com es va comentar al podcast de la setmana passada, Community és una sèrie massa poc valorada. Té fans i molt fidels, però no tothom la valora com es mereix. Community ens regala grans personatges i grans histories setmana rera setmana. És una sèrie d’humor absurd, delirant i moltes vegades incontrolat. Això és el que la fa rica, això i els personatges que es complementen a la perfecció els uns amb els altres i aconsegueixen crear històries inversemblants.

La historia comença quan Jeff Winger ha de tornar a la universitat després que el col·legi d’advocats l’invalidi el títol. Decideix anar a la Universitat de Greendale, una universitat que com veurem més endavant és “una mica especial”. Allà, coincideix a les classes d’espanyol que fa el Señor Chang, amb la resta de personatges: en Troy, un quaerterback fracassat d’institut; l’Abed, un noi tot especial que confon realitat i fantasia; la Britta, sempre segura d’ella mateixa... o no; en Pierce, el més gran del grup casat ni més ni menys que 7 vegades i amb fama de ser racista, homòfob ,masclista i un llarg etc; l’Annie, una setciències conservadora i la Shirley, una dona acaba de divorciar que va a la universitat per primera vegada. Tots 7 decideixen formar un grup d’estudi, que arribarà a ser molt més que això.


Un fet destacat de la sèrie, és el nivell freek i geek que desprèn en molts dels seus capítols i com és capaç d’innovar i sorprendre’ns cada cop més. Un clar exemple és el capítol especial de Nadal de l’any passat on tots els personatges es converteixen en personatges de plastilina en un capítol fet totalment en stop-motion.



També en són clars exemples capítols com Advanced Dungeons & Dragons (2x14) on fan un autèntic homenatge a “Dragones y Mazmorras” o els capítols  Modern Warfare (1x23) i  For a Few Paintballs More (2x24)  famosíssims per la guerra de paintball que s’hi produeix. En aquesta última temporada, també ens han regalat alguna perla com Remedial Chaos Theory (3x04) on els personatges es mouen entre 6 realitats diferents.



El que està clar, és que Community no deixa indiferent a ningú i que mereix ser més valorada. Acostumats com estem a que grans sèries desapareixin del mapa en un tres i no res, ja s’està especulant que viurem un cas com el d’Arrested Development, en el que la sèrie va haver d’acabar la seva temporada a corre cuita i marxar per la porta del darrera sense mai arribar a ser valorada com al que es mereixia.

Que tinguem sort!

dilluns, 14 de novembre del 2011

Suburgatory o com sobreviure als teus veïns


L’ABC és la cadena que durant les últimes temporades ens ha portat la vida dels suburbis yanquis a les nostres pantalles de mà de Desperate Housewives, però a partir d’aquest any la cadena ens ofereix un nou grapat veïns aconstumats a viure en aquets microcosmos que és un barri residencial: Suburgatory.


Però no us deixeu enganyar. El to de Suburgatory és totalment diferent a Desperate Housewives; mentre les històries de Wisteria Lane es centren en el drama, Suburgatory respira paròdia i mala llet a cada escena. I ho sap aprofitar de la millor manera. 

La sèrie comença amb el canvi de domicili de la família Altman, formada per  la Tessa (la filla) i en George (el pare), en un intent d’ell per fer un canvi d’aires que sigui positiu per la Tessa i allunyar-la, en teoria, de les temptacions de la ciutat. Així que decideix, a desgrat de la seva filla, que es traslladaran a viure en un barri residencial.

Aquest només és el principi de tot de situacions que es trobaran tant el pare com la filla davant d’uns veïns que han crescut en la seva pròpia realitat, gairebé en un món rosa i de piruletes gegants. El xoc entre les visions dels de ciutat amb els dels suburbis està garantitzat i és el motor de la majoria de situacions còmiques que podem gaudir en aquesta sèrie.

Un plus de la sèrie és la pròpia Tessa, una adolescent gens edulcorada i amb el cap molt ben posat. La seva llengua afilada i enginy ens asseguren que tindrem moments brillants els propers episodis.

Per acabar, un gran moment que ja ens ha ofert la sèrie:


dissabte, 12 de novembre del 2011

GENIAL DOCTOR WHO

El Senyor del Temps (i no ens referim a en Tomàs Molina) torna al canal 3xl amb una intensa sisena temporada.
Aquest és un del titulars que he trobat avui al TVMANIA, suplement dedicat a la televisió que porta cada dissabte La Vanguardia.
Aquesta genial sisena temporada s'estrena el divendres 18-11-2011 (23:25h) i manté el mateix to dinàmic. La trama de la sisena temporada seguirà la línia argumental de la cinquena, i veurem el doctor investigant el misteriós Silenci.
Els guions de la sisena temporada aniran a càrrec, com l'anterior, de Steven Mofffat i Mark Gatiss, però també hi haurà incursions il·lustres, com la de Neil Gaiman, que es va encarregar del guió del quart episodi de la sisena temporada, titulat La dona del doctor.
Com a FANFATALS que som del Doctor, no em pogut passar sense actualitzar el blog! Atents al 3xl, perquè això promet!
Allons-y!

dijous, 10 de novembre del 2011

People’s Choice Awards


Ja s’ha obert el període de votacions dels People’s Choice Awards. Són uns premis molt valorats perquè són els espectadors els que voten segons el seu criteri. A més dels blocs de cinema i música també tenim el bloc de televisió, així que si voleu que guanyi la vostra sèrie preferida o el vostre actor preferit, teniu l’oportunitat de donar-li un vot!

Els resultat es faran públics en una gala el dia 11 de gener del 2012

dimecres, 9 de novembre del 2011

1x01 Aquí el tenim! El primer podcast d’Allons-y TV !!


En aquest primer podcast parlem de sèries com The Big Bang Theory, Once Upon a Time, Arrested Development, Glee, Veronica Mars, How I Met Your Mother, New Girl, Fringe, Polseres Vermelles, Doctor Who... una mica de tot vaja! Comentem notícies i actualitat. Riem. Recomanem noves sèries. Descobrim. I sobretot, ens divertim.

Endavant, sou tots benvinguts en aquesta nova aventura! Allons-y!

dilluns, 7 de novembre del 2011

La porta ja està oberta


Escriure una entrada de presentació després d'haver llegit les de la Silvia i la Berta és complicat. Amb les seves paraules han descrit el que jo mateixa sento. He compartit l'emoció que desprèn la Silvia parlant del món de la ficció; m'he vist reflectida en els pensaments que la Berta ens ha regalat... I ara, què puc dir jo?

Suposo que tot ve d'anys enrere, quan queia adormida amb un llibre a la mà, i durant les nits els personatges s'escapaven de la tinta i el paper i em continuaven explicant històries a cau d'orella. Ja llavors no hi havia suficients hores per poder gaudir de totes aquelles històries. I han anat passant els anys, i els nombre de personatges no han parat d'augmentar. I ja no només s'amaguen dins dels llibres, sinó que també rere una pantalla de televisió o d'ordinador. 

En Mal Reynols
Deixar-se portar de la mà del Doctor Who, riure amb en les sortides de'n Sheldon, volar al costat de'n Mal Reynols, investigar amb la Veronica Mars i un llarg etc. Cada un d'aquests personatges ens permet acompanyar-lo, i durant uns minuts podem endinsar-nos en aquests mons que ens ofereixen milers de possibilitats. I no us negaré que m'agrada. Per aquest motiu estic aquí. Per poder compartir amb tots vosaltres aquest sentiment de “has vist què ha fet tal...?”, “com ens poden deixar amb aquest final?” o el maleït  “però com pot ser que cancel·lin aquesta sèrie? Aquesta gent no valora el que té al seu davant!”. 

Tal i com he avisat, poc a afegir al que ja havien dit a les entrades anteriors. Som tres noies, cadascuna amb la seva vida feta, que comparteixen una passió per la ficció, les històries i els personatges que hi viuen.  Per aquest motiu hem creat aquest bloc per parlar de sèries de televisió, i per aquest motiu també ho volem compartir amb tu.

Sigues lliure de xafardejar per aquest nou projecte que tot just ara comencem. No sabem on ens portarà i només podem assegurar que tenim ganes de passar-ho bé, perquè això és el que ens agrada. Mira, la porta ja està oberta. Només has de ficar-hi un peu i ja hi seràs dins. Vens amb nosaltres?

Allons-y! :)

dissabte, 5 de novembre del 2011

Passeu, passeu


No us sabria dir en quin moment de la meva vida em vaig convertir en el que sóc. I què sóc? No gaire més que una noia addicta a les històries: històries en forma de sèries de televisió que et fan riure, pensar, plorar, estimar o t’intriguen setmana rere setmana; histories en forma de llibre, que et captiven entre les pàgines i no et deixen fins el final; o histories en forma de pel·lícules, que t’atrapen i et fan viure un batibull d’emocions en poca estona.

Tots tenim histories a la nostra vida, de fet la vida pròpiament dita és una historia de la que nosaltres en som els protagonistes. M’agrada aquesta historia? I tant que si, no sempre succeeix el que voldríem (on són els happy endings quan se’ls necessita? On són les bandes sonores que acompanyen els moments més decisius? ), però és la meva historia, i m’agrada. Ara, perquè no complementar aquesta historia amb d’altres? Mons màgics, galàxies, personatges de conte, mons paral·lels, monstres o coses no tan fantàstiques com cirurgians, històries d’amor, assassins, embolics, converses de bar...  Tot això enriqueix la meva historia, perquè quan ho visc (encara que físicament no sigui en primera persona) sóc feliç, i no fa falta gaire res més.

Qui no ha passat nervis abans d’un capítol d’una sèrie o de l’estrena d’una pel·lícula? Qui no ha plorat al final d’una pel·lícula o al final d’un llibre? Qui és que no ha cridat mai a la pantalla de la televisió o l’ordinador com si el protagonista el pogués sentir? O ha parlat directament amb un personatge de ficció d’una novel·la? Qui no ha fet teories i més teories? Qui no s’ha quedat bocabadat davant de girs inesperats de la historia? Qui no s’ha trobat amb un amic amb qui comparteix afició i han parlat durant hores, comentant i teoritzant sense parar?

Això últim és el que intentarem fer en aquest humil espai. Som 3 noies que tot i ser de molt lluny l’una de l’altre, el destí ha procurat unir. Parlarem, discutirem, teoritzarem, ens emocionarem... i si tu t’hi vols unir, hi ets benvingut! :) 

divendres, 4 de novembre del 2011

DECLARACIÓ D’INTENCIONS!


DECLARACIÓ D’INTENCIONS!

Doctor Who, Lost, Harry Potter, L’ombra del vent, Marina, Once Upon a Time, Peter Pan, Fringe, Indiana Jones, Big Fish, Stardust, El senyor del anells, El Hobbit, Eduardo Manostijeras, Toy Story, Cats, el Viaje de Chihiro, El castillo Ambulante, Merlin, Narnia, El mago de Oz, Wicked, Polseres Vermelles, Descubriendo Nunca Jamás... i una llista que podria seguir i seguir fins al infinit!


Tinc 26 anys i des que tinc us de raó que m’agrada la ficció. Sí, m’agrada molt més que la realitat! Molts dies quan em desperto, en aquells primers moments en que encara no saps ben bé on estàs, el dia que és o qui ets… (en el meu cas són instants molt breus, ja que sempre he passat del son a la vigila a la velocitat de la llum), en aquells instants en que et desfàs de la mandra com pots i vas recordant… hi ha un moment que em ve a la ment el llibre, el capítol, la història, el podcast que em va fer emocionar o amb el que simplement vaig passar una molt bona estona.


Sempre he pensat que val la pena passar-se una nit sencera llegint, tenint una bona conversa, veient una bona sèrie o veient un d’aquells capítols del Doctor Who (o de Lost o de Fringe ...), que fa que t’emocionis, que ploris, que pateixis i disfrutis amb els personatges que tant t’estimes i que fan que cada cop que contemplis una nit estrellada, pensis amb tota seguretat que és possible que existeixi una altra galàxia MOLT MOLT MOLT llunyana, on hi hagi un planeta anomenat Gallifrey que estigui habitat per una raça anomenada Senyors del Temps.




Que monos!!



Un dia no fa tan temps, una persona a qui tinc molt afecte i que considero que m’ha ensenyat moltes coses, en una de les moltes converses que em tingut em va dir: “Saps? Jo hi crec. Crec en un univers gran i replet de misteris de coses que van mes enllà de la nostra imaginació, coses meravelloses”. Aquesta idea s’ha quedat dins meu, és una d’aquelles coses que sempre tornen i que em va agradar tant que des dels 14 anys hi crec... i, perquè no, en tot aquest infinit univers,  no pot existir un planeta on en lloc d’humans hi ha hagi mags, o personatges de contes, altres realitats on tinguem bessons totalment contraris a nosaltres o no tant diferents a fi de comptes, móns amb molts misteris, animals que parlin, humans que bordin, unicorns, sirenes...

És per això que m’agraden les series, els llibres, el cine... És per això que em proposo endinsar-me en aquest projecte d’Allons-y TV, perquè tota aquesta FICCIÓ formi encara més part de la meva realitat.

Hi esteu convidats, només cal tenir moltes ganes de disfrutar, emocionar-se i deixar-se endur... T’hi apuntes?