TOP 5

S’acosta fi d’any i què millor que fer un petit rànquing de les que han estat per nosaltres les millors sèries del 2011??

Començo amb el meu particular rànquing:

1. Fringe à Tot i que ha tingut capítols molt fluixos segueix enganxant com mai. És una d’aquelles sèries que espero amb delit cada setmana i que no puc fer esperar. S’han sabut re inventar i han donat girs de trama espectaculars. Han sabut també, jugar amb els personatges i les seves relacions, portant-los d'un extrem a l'altre. I ha funcionat, és clar que amb actors tan grans com els de Fringe no era gaire complicat que funcionés.

2. Community à Perquè per mi, és la millor comèdia que hi ha actualment a les pantalles. Barreja diferents tipus d’humor donant com a resultat capítols brillants. Si és cert que potser hi ha hagut algun capítol bastant fluix, però durant aquesta temporada han fet tantes obres d’art, que se’ls hi perdona. Amb uns personatges molt ben definits i unes histories rocambolesques, han aconseguit una temporada brillant.

3. Doctor Who à Havia de sortir si o si, i més després d’aquesta temporada ESPECTACULAR que ens han regalat. Una temporada plena de capítols que, almenys a mi, m’han deixat captivada. Era començar i quedar-me enganxada fins a l’última escena. Grans revelacions, riures, plors, misteris, sorpreses, pors... tot un conjunt d’elements que han aconseguit crear una temporada perfecte. També toca destacar el gran treball de tots els actors, però sobretot de Matt Smith que ha aconseguit fer-se seu el Doctor i dotar-lo de personalitat. Ens segueix recordant al seu predecessor, però cada cop menys, i això és bo.

4. Once Upon a Time à Una de les revelacions, en la meva humil opinió, de la temporada. Màgia en estat pur, històries de sempre explicades des d’un altre punt de vista, grans quantitats de sucre, però també grans quantitats de maldat. Una barreja perfecte. El que en un principi podria semblar una sèrie de caire cursi i sense gaire fons, ha acabat essent una sèrie amb molta profunditat narrativa i amb molt per oferir a l’espectador.

5. American Horror Story à Una altra de les revelacions de la temporada. Tot i que era reticent a veure-la, un cop entres a la casa dels Harmon ja no en pots sortir. És una sèrie que t’atrapa. Potser pel fet de no haver-hi només una història, sinó moltes histories girant sobre un mateix eix; potser pels misteris i les preguntes que et crea o potser per el neguit constant que et provoca veure-la, t’enganxa. És també un pou de sorpreses capítol rera capítol, descobrint petits misteris o responent a grans preguntes que et tenien intrigat. Poc a poc entres a formar part de la gran família i necessites saber i entendre què va passar en aquella casa.

Menció especial tenen també sèries com Modern Family, Parks and Recreation, Raising Hope o How I Met Your Mother que no han entrat per poc :)

D’altra banda també m’agradaria fer un TOP 5 de les sèries més decepcionants del 2011.

1. Up all night à No he durat gaire mirant la sèrie, l’he abandonat bastant ràpid. La vaig començar a veure per Will Arnett (mític Gob d'Arrested Development) i m'ha decepcionat bastant, per no dir molt. D'acord que de primeres ja semblava que no seria una gran sèrie, però en certa manera tenia esperança. Però el ritme de la sèrie no acaba d’estar definit i la química entre els personatges no qualla del tot. Sembla que no acabin de tenir clar què ens volen explicar i com ho han de fer. Potser amb una segona oportunitat millora, però de moment no tinc plans de tornar-m’hi a posar.

2. The Walking Dead à Avorriment, avorriment i més avorriment. Ja vaig comentar aquí mateix, que la sèrie començava a fer honor al seu nom. Tot i que els últims minuts del capítol final donen esperances, aquesta temporada ha estat molt i molt fluixa. En resum, hem viscut una historia avorrida amb uns personatges avorrits intercanviant diàlegs avorrits. Una historia amb força ha caigut en un espiral d'avorriment sense fi. Sembla que no puguin exprimir res més de la historia, quan no és així. L'argument de la sèrie és un fil que es pot estirar molt i molt i oferir grans moments.

3. Private Practice à Jo la definiria amb una paraula: PESATS !!! I és que si, són uns pesats. Alguns més que altres, està clar que la pesada per excel·lència és l’Addison, però tampoc queden gaire lluny la Violet i en Pete o l’Amelia. Són personatges que s'han convertit en pesats patològics, cada un amb el seu tema particular. Capítols i capítols girant només sobre ells i els seus problemes de sempre. De fet les trames d'aquests últims capítols també són pesades, es fan carregosos. Fa temps que sembla que hagin perdut el rumb i que estiguin buscant com trobar la direcció correcte per redreçar una mica el camí.

4. Grey’s Anatomy à Uns altres pesats, però aquest van a més, són pesats dramàtics. Ja és normal que a la sèrie tot vagi sempre malament, sempre! I això cansa! De la mateixa manera que cansa que tot surti sempre bé, també cansa el contrari. Crec que un dels problemes és que ja no saben què més fer; els personatges estan tant exprimits que no els queda gaire res més per oferir.

5. Terra Nova à Ens van vendre una cosa i ha resultat ser una altra. Tampoc és que hagi fracassat del tot, però no ha acabat essent el que la gent esperava veure. Ens ho van vendre com una espècie de Jurassic Park + Lost, i més o menys ho és, però jo em decantaria més pel menys que pel més. No acaba de ser ni una cosa ni l'altre, hi falta acció i bèsties per ser Jurassic Park, i li falta misteri tensió per ser Lost. Ni fu ni fa. 

I per la meva part res més, a veure què hi diuen les meves companyes! :D

El Doctor torna a casa per Nadal

Si, però abans de res, us volem desitjar unes molt bones festes!! :) Esperem que el Tió fos generós amb tots vosaltres, i que passeu un Bon Nadal i un Bon Sant Esteve al costat dels que més us estimeu!

Dit això, si, el nostre estimat Doctor Who torna a casa per Nadal! Avui hi ha capítol especial per terres Angleses. De fet s’ha convertit en una tradició que el dia de Nadal al vespre s’emeti un especial de Doctor Who centrat gairebé sempre en les festes nadalenques. M’agrada imaginar-me les famílies britàniques reunides, celebrant el dia de Nadal, i posant la televisió a l’hora que comença l’especial per veure’l junts. Doctor Who té aquest avantatge, és per totes les edats. Tant agrada als nens com agrada als grans, perquè recordem, és la sèrie de ciència ficció més llarga de la historia. Es va començar a emetre l’any 1963!!

Si sou seguidors de Doctor Who, no cal que us digui que no us perdeu el capítol especial d’avui. Si no sou seguidors, només us diré que ja tardeu a mirar-la. Un cop hagueu descobert el Doctor amb la seva Tardis, sereu una mica més feliços.

BON NADAL !!! :D

"Lost in Austen" per Nadal

S'acosten aquestes dates marcades al calendari en vermell. Vacances, menjar, regals, menjar, tiets que canten nadales, menjar i altres coses típiques barrejades amb més menjar. Però el més segur és que també quedi una mica de temps lliure així que us portem una proposta per aquestes dates de Nadal.

Són unes setmanes sense capítols nous (de sèries americanes, perquè les angleses estan en plena ebullició: season finale de Merlin, especials de Nadal de Downton Abbey i Doctor Who i la tornada de Sherlock) així que us portem una mini-sèrie de 4 capítols: Lost in Austen.

Emesa l'any 2008 per la ITV Lost in Austen es centra en l'obra més coneguda de Jane Austen: Orgull i Prejudici. Però no us deixeu enganyar, perquè res és el que sembla.

L'Amanda 

La història comença quan l'Amanda, una noia del Londres actual, s'adona que una porta que té darrere la dutxa del seu pis connecta directament amb la casa dels Bennet. Per un malentès ella es quedarà tancada en dins del món creat per l'Austen mentre que l'Elisabeth Bennet es trobarà al Londres Modern.

Ben aviat l'Amanda s'adona que està just en el principi de la novel·la i, amb una mica de mala traça va sent testimoni de l'evolució de la història. I compren que a vegades les coses no són com semblen (atents a en Wickham, que porta més d'una sorpresa sota el braç).

D'aquesta mini-sèrie caldria destacar el vestuari i ambientació, que res tenen a envejar a versions anteriors de l'obra. I també a la interpretació dels seus actors, com l'Elliot Cowan convertit en un magnífic Mr. Darcy o a una Alex Kingston (River Song a Doctor Who) brillant en el seu paper d'una histèrica Mrs. Bennet.

Una petita història per gaudir aquests dies de fred amb una bona xocolata calenta.

PS: La mini-sèrie es pot trobar també en castellà amb el títol de "Persiguiendo a Jane Austen"

Sherlock torna

Ja tenim data confirmada per el retorn de Sherlock: 1 de gener de 2012. De fet, ja tenim les dates i els noms dels 3 capítols de la segona temporada de la clamorosa sèrie britànica.

1 de gener - A Scandal in Belgravia

8 de gener - The Hounds of Baskerville

15 de gener The Reichenbach Fall

Sherlock va ser una de les grans sorpreses de la temporada passada. Clar que venint de dos genis com Mark Gatiss i Steven Moffat, la sèrie arribava amb molt bones expectativas que òbviament va complir.

 Benedict Cumberbatch (Sherlock) i Martin Freeman (Watson)

El fet de traslladar un personatge tant clàssic com Sherlock Holmes a l’actualitat va ser un encert. El Sherlock que veiem a la sèrie és un Sherlock que segueix tenint la mateixa essència que el creat per Sir Arthur Conan Doyle (potser és una mica més peculiar), però amb un avantatge, les noves tecnologies. Segueix essent l’investigador de sempre, però compta amb elements com internet, mòbil o gps que l’ajuden a moure’s i a resoldre els misteris en els que es veu involucrat. Això dóna una nova dimensió a la figura del detectiu i permet als guionistes jugar molt més amb la historia.

Òbviament, a la sèrie també hi apareix la figura del company inseparable d’aventures, John Watson. Aquí se’ns presenta com un ex combatent de la guerra de l’Afganistan i al principi una mica recelós en vers el personatge d’en Sherlock. Poc a poc la confiança i la compenetració entre els dos augmenta i acaben compartint pis al 221 B de Baker Street formant un tàndem d’investigadors ben peculiar.

Les històries i la manera com les expliquen, els gran treball dels actors, el muntatge dels capítols i els diàlegs fan de Sherlock una sèrie que no et pots perdre.

Us deixo amb el trailer del primer capítol de la segona temporada, pinta molt i molt bé!

American Horror Story

Si, crec que va ser durant el segon podcast que vam comentar que sóc l’única de les 3 integrants d’Allons-y TV que mira American Horror Story. És cert, de moment només la segueixo jo i per com es desenvolupa no crec que m’acompanyi ningú més ;P

La sèrie m’agrada, m’agrada molt. És veritat que a mi tot el que es pot englobar dins el gènere de por o terror no m’agrada. Bé, no és que no m’agradi és que directament em fa por. Em fa por mirar-ho, ho visc amb els nervis a flor de pell expectant pels ensurts que em faran. I moltes vegades aquests ensurts ni hi són, juguen amb les imatges, amb la música i amb la por que es crea un mateix. I per això aquesta sèrie em tirava enrere, perquè sincerament no tenia ganes de passar por (encara que el capítol en sí no en fes) durant 45 minuts.

I ha resultat bastant agradable descobrir que ho puc suportar. És cert, fa por. Saben com jugar amb tu, saben manipular els sons i la música, les imatges i en moltes ocasions fer-te l’ensurt que sembla evident però que t’espanta igualment. En certa manera, està alerta els 45 minuts que dura el capítol expectant pel que pot passar m’agrada.

Potser és la barreja de por, intriga i suspens. Potser és perquè em crea preguntes de les que necessito resposta, a l’estil de LOST. Potser és per els personatges i les seves histories. És un tot molt ben lligat que et crea ganes de seguir capítol rere capítol.

Una de les coses que em fascina és la casa on viuen els protagonistes i on es desenvolupa bona part de l’acció. Aquella mansió gegant, rústica, fosca i plena de racons. Doncs bé, està a la venda, algun interessat?? Només us fan falta 4,5 milions de dòlars. El pilot de la sèrie es va rodar a la mansió però la resta de temporada s’ha rodat a plató, en una rèplica exacta de la casa. Així que si la compreu no us haureu de barallar amb càmeres i actors per anar al lavabo ;P  

Us deixo l'opening de la sèrie, uns dels més inquietants que he vist:

Arrested Development, torna?

Això sembla el conte de mai acabar. Pels fans d’Arrested Development un any mai es complert sense que hi hagi hagut uns quants rumors de retorn de la sèrie o de rodatge de la pel·lícula. Quan no és un actor, és el productor. Quan no és el productor, és un guionista, o el propi creador… i així anar sumant rumors de retorn. 

Fa relativament poc, varem comentar el podcast que hi havia rumors de pel·lícula. Doncs bé, ara han sortit rumors de retorn de la sèrie amb nous capítols per principis de l'any 2013. Seria a través de la plataforma de vídeo Netflix  (http://es.wikipedia.org/wiki/Netflix) amb un total de 9 o 10 capítols. Aquest retorn estaria produït per Twentieth Century Fox Television, Imagine Television i el creador de la sèrie Mitch Hurwitz. Precisament el creador va comentar que possiblement la sèrie es basaria ara en altres membres de la família Bluth degut a les agendes dels actors.

Ron Howard, productor executiu de la sèrie i narrador de la mateixa, ha confirmat que després de tant temps té moltes ganes de tornar-se a posar darrera el micròfon i narrar noves aventures de la família Bluth. 

Així doncs, tenim nova tanda de rumors abans d’acabar l’any 2011. Segurament seran només això, rumors, però que se’n parli ja és molt. Esperem que algun dia, un dels rumors si sigui cert i puguem veure altre vegada el clan Bluth reunit de nou.

1x03 Allons-y TV

Tornem amb una tercera entrega del nostre PODCAST Allons-y tv, carregat com sempre de sèries, sèries i més sèries ;)

En aquest tercer "episodi" parlem una mica de Fringe, Glee, HIMYM, Doctor Who, Once Upon a Time, Downton Abbey entre d'altre. Ja se sap, ens posema parlar de sèries i no hi ha qui ens pari.

Esperem que us ho passeu tan bé escoltant-lo com nosaltres alhora de gravar-lo :)

The Walking Dead

En la seva segona temporada, la sèrie fa honor al seu nom i està “walking dead”. Si, aquesta segona temporada és fluixa, molt fluixa. La sèrie ja no és el que era, ha perdut l’emoció i s’ha estancat en una historia que no aporta res a l’espectador. De fet, podríem assegurar que NO HI PASSA absolutament res. Hi ha capítols en els que la historia no avança amb escenes eternes que semblen no acabar mai i diàlegs absurds que no aporten res. 

Sembla mentida que una sèrie que té tan potencial per sorprendre hagi caigut en l’avorriment. Hi ha moments en els que desitges que aparegui algun zombie mig perdut i munti una mica de merder. Degut potser a la sobredosi d’èxit que van obtenir amb la primera temporada, s’han treballat una mica menys la segona esperant que l’espectador hi estigués conforme. O potser no, potser és un problema de guió. Potser els guionistes s’han volgut allunyar descaradament de la primera temporada, potser tenien por de cometre l’error que va cometre “Heroes” repetint-se temporada rera temporada explicant la mateixa historia.

Sigui el que sigui el que els ha portat fins aquí, no és res de bo. De la mateixa manera, tampoc crec que ens aporti res de nou en el que queda de temporada, a no sé que els guionistes es posin a treballar de valent per intentar remuntar-ho. El que està clar, és que ara mateix la sèrie avorreix i que si no fan alguna cosa aviat, perdran molta audiència. 

És en Hugh Laurie la millor opció per interpretar el Doctor Who?

No se com estaran les meves compis de Podcast amb la notícia que va sortir aquest cap de setmana referent a la futura pel•lícula del Dr Who. Resulta, que un dels noms que estan tenint mes tirada aquests dies, per tal d'interpretar al doctor més entranyable de la televisió es ni més ni menys que el Doctor mes borde i cínic del també panorama televisió... En House... o el que es el mateix Hugh Laurie. Jo no estic en mi... no us diré que em sembla un mal actor, ni molt menys. però no em semblaria l'opció mes encertada, pel meu gust. Generalment, en aquestes situacions, és molt cert que els actors que sonen en un principi per fer un paper desprès no ho són ni molt menys.

El cas es que aquest nom ha sortit arrel d'una enquesta que s'ha realitzat per Internet on a part d'en Laurie també han sortit altres possibles Doctors com serien la segona opció Gary Oldman (Drácula) tancant el podi tenim en Michael Fassbender (X-Men) val a dir que seria una opció realment buenorra del Doctor. I en llocs una mica menys destacats la gent també hauria triat dos actors escocesos (per recuperar l'accent d'en David Tennant no estaria malament ;P) James McAvoy (X-Men), seguit del actor Ewan McGregor (Star Wars).

Nomes li falta el destornillador XD

 En la meva humil opinió us diré que jo estaria encantada de la vida si el que sortís finalment fos en James McAvoy, ja que encaixa molt més en el meu perfil de Doctor que en House, en el que estic d’acord que te un punt encantador i irreverent però gens dolç cosa que el nostre viatge del temps desprèn en quantitats industrials, dolçor.

Que us semblen els candidats? quin creieu que seria una opció brillant? Teniu algun altre nom en ment? Com  per exemple, no se on he lleguit que en Daniel Radcliffe o en Pierce Brosnan... Hi ha joc senyors i encara no s'ha triat res de res...

1x02 Allons-y TV

Us deixem la segona entrega de la nostra saga el PODCAST Allons-y tv, un espai per tota la família, en especial als seguidors empedernits de sèries i tot el TV show. Feliç ThanksGiving a tothom, esperem que hagueu gaudit del vostre gall d'indi , encara ni que sigui en la vostra imaginació, que si ens seguiu, segur que és inmensa...

True blood: ¿molar o no molar? aquesta es la qüestió

True Blood: Es una sèrie que actualment la podem veure al canal plus. Segurament quan l'acabin d'emetre, cuatro, la posarà a hores intempestives com les 2 de la matinada o algun horari per l'estil! horari a prova d'insomni que dic jo!

Parlem de Doctor Who

Aprofitant que avui s'estrena la sisena temporada de Doctor Who al 3xl (no us ho perdeu!) parlem de la sèrie, que últimament la xarxa està una mica revolucionada.

Aquests dies hi ha hagut un petit daltabaix entre els fans de DW i tot arrel d'unes declaracions que va fer David Yates a la revista Variety. Recordem que Yates és el director de les quatre últimes pel·lícules de la franquícia de Harry Potter, que tot i l'èxit comercial no són gaire ben reconegudes entre la crítica i alguns fans.

A la revista, la Variety, el director comenta que s'està treballant per portar Doctor Who a la pantalla i que seria un projecte a mitjà termini amb l'objectiu de poder estrenar la pel·lícula cap allà el 2013. Això de per sí es pot considerar una bona notícia. Tot i que en Yates fa tremolar una mica als fans, podria ser un projecte interessant i qualsevol excusa per veure a la TARDIS i el Doctor corrent per alguna banda en pantalla gegant és benvinguda.

Homenjatge a Doctor Who

Però si continuem llegint en Yates comenta que la seva idea és re-formular Doctor Who per adaptar-ho a un públic més ampli (parlant clar, dirigint principalment cap als nord-americans) i que per això s'ha de començar des de 0. Aturem-nos un moment i recapitulem. Aquesta sèrie és britànica fins al moll de l'os, i això és una de les coses que la fa especial! No crec que hi hagi cap necessitat d'americanitzar-la principalment perquè aquests últims anys els fans de la sèrie estan creixent com bolets a nord-americà (i tal i com pot assegurar molt bé la Berta, no paren de fer-li petits homenatges en capítols d'altres sèries).

Però el que a mi em preocupa com a fan és això de començar des de 0. El Doctor és com és per l'evolució que ha viscut durant aquests gairebé 50 anys. A través de la televisió, sí, però també en el còmics, els llibres, els audiobooks i els videojocs on el Doctor ha anat creixent i s'ha convertit en un personatge complex i amb molts matisos. A més, què seria el nostre Doctor Who sense un passat amb l'Amy i en Rory, sense haver conegut a la Donna i haver viatjat amb la Martha, sense haver-se enamorat de la Rose. Però no només això, sinó que anys abans portava una bufanda llarguíssima, havia vestit amb un api a la solapa de l'americana, havia vist l'univers amb la Sarah Jane Smith i tantes altres coses.

Si continuem llegint les declaracions d'en Yates diu que en Russel T. Davies i en Moffat han fet la seva transformació del Doctor i que ara ell vol fer la seva. Ja em perdonareu però a mi em sona a rebequeria de nen petit. El que ell vol crear és un producte nou aprofitant el bon moment i el nom de Doctor Who. Jo no hi tinc res en contra, però si vol crear una cosa des de 0 que en creï una de nova del tot: un personatge que atrapi a l'espectador i que no el vulguis deixar anar, que et faci viure aventures, que pateixis amb ella, que riguis, etc.

Una feina més difícil? Òbviament, però em sembla que tots i sortiríem guanyant.

I parlant de coses més amables ja tenim la primera imatge oficial de l'especial de Nadal d'aquest any. No diu molt, però ja hi ha ganes de tornar a veure el Doctor en acció :)

I finalment (i ja us deixo en pau, ho prometo), aquesta setmana l'Steven Moffat fa 50 anys i unes fans russes no han desaprofitat l'ocasió per felicitar-lo. Aquí teniu el vídeo:

Allons-y! :)

Community ens deixa...

... de moment. La NBC ha publicat el seu calendari per a la midseason (aquest periode entre finals de novembre i gener en què moltes sèries fan “vacances”) i pel retorn de la temporada regular.

I quina ha estat la sorpresa pels fans de Community quan s’ha vist que a la graella no hi ha ni rastre de la sèrie. En un primer moment ens ha vingut al cap el tema Fringe amb la seva fall finale ara al novembre i el seu retorn a les pantalles el 13 de gener. Però no, el tema de Community és diferent. La sèrie emetrà el seu últim capítol el dia 1 de desembre i no hi ha data de tornada. Community no apareix a la graella i això no ha agradat a ningú. Bé, als directius que han decidit prescindir d’ella segurament que si.

Parlem una mica de Community. Com es va comentar al podcast de la setmana passada, Community és una sèrie massa poc valorada. Té fans i molt fidels, però no tothom la valora com es mereix. Community ens regala grans personatges i grans histories setmana rera setmana. És una sèrie d’humor absurd, delirant i moltes vegades incontrolat. Això és el que la fa rica, això i els personatges que es complementen a la perfecció els uns amb els altres i aconsegueixen crear històries inversemblants.

La historia comença quan Jeff Winger ha de tornar a la universitat després que el col·legi d’advocats l’invalidi el títol. Decideix anar a la Universitat de Greendale, una universitat que com veurem més endavant és “una mica especial”. Allà, coincideix a les classes d’espanyol que fa el Señor Chang, amb la resta de personatges: en Troy, un quaerterback fracassat d’institut; l’Abed, un noi tot especial que confon realitat i fantasia; la Britta, sempre segura d’ella mateixa... o no; en Pierce, el més gran del grup casat ni més ni menys que 7 vegades i amb fama de ser racista, homòfob ,masclista i un llarg etc; l’Annie, una setciències conservadora i la Shirley, una dona acaba de divorciar que va a la universitat per primera vegada. Tots 7 decideixen formar un grup d’estudi, que arribarà a ser molt més que això.

Un fet destacat de la sèrie, és el nivell freek i geek que desprèn en molts dels seus capítols i com és capaç d’innovar i sorprendre’ns cada cop més. Un clar exemple és el capítol especial de Nadal de l’any passat on tots els personatges es converteixen en personatges de plastilina en un capítol fet totalment en stop-motion.

També en són clars exemples capítols com Advanced Dungeons & Dragons (2x14) on fan un autèntic homenatge a “Dragones y Mazmorras” o els capítols  Modern Warfare (1x23) i  For a Few Paintballs More (2x24)  famosíssims per la guerra de paintball que s’hi produeix. En aquesta última temporada, també ens han regalat alguna perla com Remedial Chaos Theory (3x04) on els personatges es mouen entre 6 realitats diferents.

El que està clar, és que Community no deixa indiferent a ningú i que mereix ser més valorada. Acostumats com estem a que grans sèries desapareixin del mapa en un tres i no res, ja s’està especulant que viurem un cas com el d’Arrested Development, en el que la sèrie va haver d’acabar la seva temporada a corre cuita i marxar per la porta del darrera sense mai arribar a ser valorada com al que es mereixia.

Que tinguem sort!

Suburgatory o com sobreviure als teus veïns

L’ABC és la cadena que durant les últimes temporades ens ha portat la vida dels suburbis yanquis a les nostres pantalles de mà de Desperate Housewives, però a partir d’aquest any la cadena ens ofereix un nou grapat veïns aconstumats a viure en aquets microcosmos que és un barri residencial: Suburgatory.

Però no us deixeu enganyar. El to de Suburgatory és totalment diferent a Desperate Housewives; mentre les històries de Wisteria Lane es centren en el drama, Suburgatory respira paròdia i mala llet a cada escena. I ho sap aprofitar de la millor manera. 

La sèrie comença amb el canvi de domicili de la família Altman, formada per  la Tessa (la filla) i en George (el pare), en un intent d’ell per fer un canvi d’aires que sigui positiu per la Tessa i allunyar-la, en teoria, de les temptacions de la ciutat. Així que decideix, a desgrat de la seva filla, que es traslladaran a viure en un barri residencial.

Aquest només és el principi de tot de situacions que es trobaran tant el pare com la filla davant d’uns veïns que han crescut en la seva pròpia realitat, gairebé en un món rosa i de piruletes gegants. El xoc entre les visions dels de ciutat amb els dels suburbis està garantitzat i és el motor de la majoria de situacions còmiques que podem gaudir en aquesta sèrie.

Un plus de la sèrie és la pròpia Tessa, una adolescent gens edulcorada i amb el cap molt ben posat. La seva llengua afilada i enginy ens asseguren que tindrem moments brillants els propers episodis.

Per acabar, un gran moment que ja ens ha ofert la sèrie:

GENIAL DOCTOR WHO

El Senyor del Temps (i no ens referim a en Tomàs Molina) torna al canal 3xl amb una intensa sisena temporada.
Aquest és un del titulars que he trobat avui al TVMANIA, suplement dedicat a la televisió que porta cada dissabte La Vanguardia.
Aquesta genial sisena temporada s'estrena el divendres 18-11-2011 (23:25h) i manté el mateix to dinàmic. La trama de la sisena temporada seguirà la línia argumental de la cinquena, i veurem el doctor investigant el misteriós Silenci.
Els guions de la sisena temporada aniran a càrrec, com l'anterior, de Steven Mofffat i Mark Gatiss, però també hi haurà incursions il·lustres, com la de Neil Gaiman, que es va encarregar del guió del quart episodi de la sisena temporada, titulat La dona del doctor.
Com a FANFATALS que som del Doctor, no em pogut passar sense actualitzar el blog! Atents al 3xl, perquè això promet!
Allons-y!

People’s Choice Awards

Ja s’ha obert el període de votacions dels People’s Choice Awards. Són uns premis molt valorats perquè són els espectadors els que voten segons el seu criteri. A més dels blocs de cinema i música també tenim el bloc de televisió, així que si voleu que guanyi la vostra sèrie preferida o el vostre actor preferit, teniu l’oportunitat de donar-li un vot!

Els resultat es faran públics en una gala el dia 11 de gener del 2012

Voteu ara a: http://www.peopleschoice.com/pca/vote/

1x01 Aquí el tenim! El primer podcast d’Allons-y TV !!

En aquest primer podcast parlem de sèries com The Big Bang Theory, Once Upon a Time, Arrested Development, Glee, Veronica Mars, How I Met Your Mother, New Girl, Fringe, Polseres Vermelles, Doctor Who... una mica de tot vaja! Comentem notícies i actualitat. Riem. Recomanem noves sèries. Descobrim. I sobretot, ens divertim.

Endavant, sou tots benvinguts en aquesta nova aventura! Allons-y!

La porta ja està oberta

Escriure una entrada de presentació després d'haver llegit les de la Silvia i la Berta és complicat. Amb les seves paraules han descrit el que jo mateixa sento. He compartit l'emoció que desprèn la Silvia parlant del món de la ficció; m'he vist reflectida en els pensaments que la Berta ens ha regalat... I ara, què puc dir jo?

Suposo que tot ve d'anys enrere, quan queia adormida amb un llibre a la mà, i durant les nits els personatges s'escapaven de la tinta i el paper i em continuaven explicant històries a cau d'orella. Ja llavors no hi havia suficients hores per poder gaudir de totes aquelles històries. I han anat passant els anys, i els nombre de personatges no han parat d'augmentar. I ja no només s'amaguen dins dels llibres, sinó que també rere una pantalla de televisió o d'ordinador. 

En Mal Reynols

Deixar-se portar de la mà del Doctor Who, riure amb en les sortides de'n Sheldon, volar al costat de'n Mal Reynols, investigar amb la Veronica Mars i un llarg etc. Cada un d'aquests personatges ens permet acompanyar-lo, i durant uns minuts podem endinsar-nos en aquests mons que ens ofereixen milers de possibilitats. I no us negaré que m'agrada. Per aquest motiu estic aquí. Per poder compartir amb tots vosaltres aquest sentiment de “has vist què ha fet tal...?”, “com ens poden deixar amb aquest final?” o el maleït  “però com pot ser que cancel·lin aquesta sèrie? Aquesta gent no valora el que té al seu davant!”. 

Tal i com he avisat, poc a afegir al que ja havien dit a les entrades anteriors. Som tres noies, cadascuna amb la seva vida feta, que comparteixen una passió per la ficció, les històries i els personatges que hi viuen.  Per aquest motiu hem creat aquest bloc per parlar de sèries de televisió, i per aquest motiu també ho volem compartir amb tu.

Sigues lliure de xafardejar per aquest nou projecte que tot just ara comencem. No sabem on ens portarà i només podem assegurar que tenim ganes de passar-ho bé, perquè això és el que ens agrada. Mira, la porta ja està oberta. Només has de ficar-hi un peu i ja hi seràs dins. Vens amb nosaltres?

Allons-y! :)

Passeu, passeu

No us sabria dir en quin moment de la meva vida em vaig convertir en el que sóc. I què sóc? No gaire més que una noia addicta a les històries: històries en forma de sèries de televisió que et fan riure, pensar, plorar, estimar o t’intriguen setmana rere setmana; histories en forma de llibre, que et captiven entre les pàgines i no et deixen fins el final; o histories en forma de pel·lícules, que t’atrapen i et fan viure un batibull d’emocions en poca estona.

Tots tenim histories a la nostra vida, de fet la vida pròpiament dita és una historia de la que nosaltres en som els protagonistes. M’agrada aquesta historia? I tant que si, no sempre succeeix el que voldríem (on són els happy endings quan se’ls necessita? On són les bandes sonores que acompanyen els moments més decisius? ), però és la meva historia, i m’agrada. Ara, perquè no complementar aquesta historia amb d’altres? Mons màgics, galàxies, personatges de conte, mons paral·lels, monstres o coses no tan fantàstiques com cirurgians, històries d’amor, assassins, embolics, converses de bar...  Tot això enriqueix la meva historia, perquè quan ho visc (encara que físicament no sigui en primera persona) sóc feliç, i no fa falta gaire res més.

Qui no ha passat nervis abans d’un capítol d’una sèrie o de l’estrena d’una pel·lícula? Qui no ha plorat al final d’una pel·lícula o al final d’un llibre? Qui és que no ha cridat mai a la pantalla de la televisió o l’ordinador com si el protagonista el pogués sentir? O ha parlat directament amb un personatge de ficció d’una novel·la? Qui no ha fet teories i més teories? Qui no s’ha quedat bocabadat davant de girs inesperats de la historia? Qui no s’ha trobat amb un amic amb qui comparteix afició i han parlat durant hores, comentant i teoritzant sense parar?

Això últim és el que intentarem fer en aquest humil espai. Som 3 noies que tot i ser de molt lluny l’una de l’altre, el destí ha procurat unir. Parlarem, discutirem, teoritzarem, ens emocionarem... i si tu t’hi vols unir, hi ets benvingut! :) 

DECLARACIÓ D’INTENCIONS!

DECLARACIÓ D’INTENCIONS!

Doctor Who, Lost, Harry Potter, L’ombra del vent, Marina, Once Upon a Time, Peter Pan, Fringe, Indiana Jones, Big Fish, Stardust, El senyor del anells, El Hobbit, Eduardo Manostijeras, Toy Story, Cats, el Viaje de Chihiro, El castillo Ambulante, Merlin, Narnia, El mago de Oz, Wicked, Polseres Vermelles, Descubriendo Nunca Jamás... i una llista que podria seguir i seguir fins al infinit!

Tinc 26 anys i des que tinc us de raó que m’agrada la ficció. Sí, m’agrada molt més que la realitat! Molts dies quan em desperto, en aquells primers moments en que encara no saps ben bé on estàs, el dia que és o qui ets… (en el meu cas són instants molt breus, ja que sempre he passat del son a la vigila a la velocitat de la llum), en aquells instants en que et desfàs de la mandra com pots i vas recordant… hi ha un moment que em ve a la ment el llibre, el capítol, la història, el podcast que em va fer emocionar o amb el que simplement vaig passar una molt bona estona.

Sempre he pensat que val la pena passar-se una nit sencera llegint, tenint una bona conversa, veient una bona sèrie o veient un d’aquells capítols del Doctor Who (o de Lost o de Fringe ...), que fa que t’emocionis, que ploris, que pateixis i disfrutis amb els personatges que tant t’estimes i que fan que cada cop que contemplis una nit estrellada, pensis amb tota seguretat que és possible que existeixi una altra galàxia MOLT MOLT MOLT llunyana, on hi hagi un planeta anomenat Gallifrey que estigui habitat per una raça anomenada Senyors del Temps.

Que monos!!

Un dia no fa tan temps, una persona a qui tinc molt afecte i que considero que m’ha ensenyat moltes coses, en una de les moltes converses que em tingut em va dir: “Saps? Jo hi crec. Crec en un univers gran i replet de misteris de coses que van mes enllà de la nostra imaginació, coses meravelloses”. Aquesta idea s’ha quedat dins meu, és una d’aquelles coses que sempre tornen i que em va agradar tant que des dels 14 anys hi crec... i, perquè no, en tot aquest infinit univers,  no pot existir un planeta on en lloc d’humans hi ha hagi mags, o personatges de contes, altres realitats on tinguem bessons totalment contraris a nosaltres o no tant diferents a fi de comptes, móns amb molts misteris, animals que parlin, humans que bordin, unicorns, sirenes...

És per això que m’agraden les series, els llibres, el cine... És per això que em proposo endinsar-me en aquest projecte d’Allons-y TV, perquè tota aquesta FICCIÓ formi encara més part de la meva realitat.

Hi esteu convidats, només cal tenir moltes ganes de disfrutar, emocionar-se i deixar-se endur... T’hi apuntes?

500 MILES

Benvinguts a Allons-y TV