Com us vam explicar fa un temps en aquest post (LINK) el 27 de setembre es
va emetre l’últim capítol de “The IT crowd”. Després de 3 anys d’espera (la
quarta temporada va acabar l’any 2010) i la incertesa de si mai els tornaríem a
veure, hem tingut un capítol especial per tancar la sèrie.
I és que la cinquena temporada de la sèrie estava encarregada, però el
creador Graham Linehan va decidir no continuar. A partir d’aquell moment tot
eren rumors “s’ha acabat per sempre”, “potser fan temporada”, “potser fan un capítol
especial”, “potser fan la pel·lícula” etc.
(potser hi ha spoilers, aviso!!)
I al final, tothom ha estat content perquè ens han regalat un capítol de
tancament, un capítol perquè puguem dir adéu a en Roy, en Moss, la Jen i tota
la resta de personatges. Un capítol que ens ha fet riure i que, almenys a mi, m’ha
posat molt nostàlgica. Tornar a veure en Roy amb les seves samarretes, en Moss
amb els seus comentaris, la Jen vivint al seu propi món, L’INTERNET en si
mateix, algunes frases mítiques tornades a pronunciar, i fins i tot l’aparició
d’en Richmond!!!!
Crec que ha estat un final molt rodó. M'ha encantat l'escena final, amb la frase d'en Roy i la imatge d'en Moss... Els personatges no han perdut l’essència,
ens han fet riure una última vegada i hem vist un tancament per a la seva
historia, cosa que s’agraeix en aquest món de cancel·lacions i finals
inesperats.
Per mi “The IT Crowd” és una sèrie en MAJÚSCULES que és de visionat
obligatori per a tot ésser vivent. Si no la mireu animeu-vos que no us
defraudarà; si la mireu, gaudiu de l’últim capítol!
“Hello, IT. Have you tried
turning it off and on again?”
Poc a poc van
tornant totes les sèries i també es van
estrenant les novetats d’aquesta temporada. Avui us parlarem dels upfronts 2013 (algunes sèries ja s’han
estrenat, altres ho faran d’aquí poc i d’altres encara no tenen data concreta):
Així doncs, som-hi
amb els upfronts de la temporada
13/14!!! :)
NBC
Believe – Produïda per J.J Abrams i amb
guió d’Alfonso Cuarón, Believe ens explicarà la relació que hi
ha entre una nena que posseeix un gran poder i un pres que surt de la presó per
protegir-la
Estrena: ?
The Black List – El criminal més buscat del món (interpretat per
James Spader) decideix rendir-se i
entregar-se a la policia amb la condició que un agent en concret de l’FBI, amb
qui aparentment no té res en comú, es faci càrrec del seu cas.
Estrena: 23 de setembre
Ironside – No té gaire secret, és un remake
de la sèrie dels anys 60.
Estrena: 2
d’octubre
About a Boy – Veurem la relació que s’estableix entre Will,
un solter de 30 anys, i Marcus, un jovenent de 12 anys que viu només amb la
seva mare.
Estrena: ?
Growing Up Fisher – És una sèrie explicada des del punt de vista
del fill petit d’una família, que després de la separació dels seus pares,
idolatra al pare i veu com la seva mare torna a l’adolescència.
Estrena: ?
The Michael J. Fox Show - El personatge que interpreta Michael J. Fox també té parkinson, i
després de ser obligat a deixar la seva feina com a presentador de televisió,
decideix recuperar el temps perdut i recuperar la seva activitat.
Estrena: 26 de
setembre
Sean Saves the World – Un pare intenta educar a la seva filla de 14
anys que s’acaba d’instal·lar a viure amb ell.
Estrena: 3
d’octubre
Undateable – Danny és un noi atractiu i molt segur de si
mateix que entre en el món d’uns nois incapaços d’atraure a cap noia.
Estrena: ?
FOX
Almost Human – La sèrie es centra en un futur en què androides
tecnològicament avançats estan integrats a la nostra societat. Un d’aquests és
policia i ha format equip amb un humà.
Estrena: 4 de
novembre
Rake – Ens explica la historia d’un brillant advocat (Greg Kinnear) que té una petita obsessió per les dones, les drogues
i l’alcohol. Tot això fa que els que l’envolten sempre acabin pagant les
conseqüències dels seu actes.
Estrena: ?
Sleepy Hollow – Versió moderna de la llegenda de Sleepy Hollow.
El protagonista s’uneix a la sheriff
del poble per a resoldre misteriosos casos en una ciutat desolada per una
batalla entre el bé i el mal.
Estrena: 16 de
setembre
Dads – Dos joves amb èxit a les seves vides veuen com aquestes trontollen un
cop els seus respectius pares van a viure amb ells.
Estrena: 17 de
setembre
Brooklyn Nine-Nine – La sèrie gira al voltant d’un grup de detectius
de la ciutat de Nova York, que tenen una manera molt divertida d’afrontar el
seu dia a dia.
Estrena: 17 de
setembre
Us & Them – Dos joves s’enamoren a través d’internet i
decideixen conèixer-se en persona. Tot va bé fins que les famílies i els amics
dels dos es posen pel mig.
Estrena: ?
ABC
Mind Games – Dos germans (un d’ells un geni bipolar i
l’altre un antic convicte) creen una agència que pretén resoldre problemes
utilitzant el que ells anomenen la veritable ciència de la motivació i de la
manipulació humana.
Estrena: ?
Once Upon a Time in Wondeland – Spin-off
de “Once Upon a Time”, es
trasllada a Wonderland per
explicar-nos la historia l’Alicia.
Estrena: 10
d’octubre
Resurrection – Una família recupera al seu fill de 8 anys que
ha tornat a la vida. Davant això no saben si es tracte d’un miracle o bé de
l’anunci d’un futur ple de catàstrofes.
Estrena: ?
The Goldbergs – Com és la vida d’una família dels 80?
Estrena: 24 de
setembre
Mixology – 5 homes i 5 dones intenten trobar l’amor en un bar de Manhattan
Estrena: ?
Trophy Wife – Després de divertir-se molt durant part de la
seva vida, Kate decideix crear una família. El problema és que la crea amb un
home amb 3 fills i 2 ex-dones. No serà fàcil.
Estrena: 24 de
setembre
CBS
Intelligence – Sèrie futurista sobre un home que té un
microxip implantant al cervell que li permet veure i processar informació com
un ordinador.
Estrena: 24 de
febrer de 2014
Crazy Ones – Tots estan bojos en una agència de publicitat?
Estrena: 26 de setembre
The Millers – Un home acabat de divorciar veu com la seva
vida fa un gir encara més radical quan els seus pares decideixen anar a viure
amb ell.
Estrena: 26 de
setembre
Mom – Una mare soltera comença a guanyar la seva batalla contra l’alcohol i
inicia així una nova vida.
Estrena: 23 de
setembre
We are Men – Explica les aventures d’un noi que aprèn de la
vida a través dels consells d’homes més grans que ell i amb més experiència.
Estrena: 30 de setembre
The CW
The 100 – 100 anys després que la humanitat hagi estat destrossada, la
recolonització de la terra comença quan alliberen a un centenar de joves
delinqüents. Sobre les seves espatlles cau el pes de la supervivència humana.
Estrena: ?
The Originals – Els originals de “The vampire chronicles” tornen a Nova Orleans on es trobaran amb
el seu protegit.
Estrena: 3
d’octubre
Reign – Ens explica la historia de Maria Stuart, coneguda com a Maria I
d’Escòcia.
Estrena: 17
d’octubre
The Tomorrow People – Uns joves desenvolupen poders i són considerats
la propera evolució humana. Per això hauran d’associar-se entre ells i combatre
a un enemic comú.
Estrena: 9
d’octubre
I fins aquí el resum (si, resum, perquè n'hem deixat unes quantes al tinter) dels upfronts d'aquesta temporada. Teniu ganes de veure'n alguna en concret??? Totes? Quina feinada ens espera! ;P
Encara amb la ressaca dels premis Emmy i ja teníem Downton Abbey llesta per veure. I ho ha fet amb el seu estil elegant, sofisticat, amb nous secrets descoberts i un dolor difícil de superar, per què... recordeu com va acabar l'especial de Nadal?
*A partir d'aquí Spoilers de l'especial de Nadal i del primer capítol de la quarta temporada*
I és que en els últims segons de l'especial de Nadal va passar el que ja ens havien anunciat: l'actor Dan Stevens, qui interpretava en Matthew ja havia manifestat que volia deixar la sèrie i els guionistes van decidir treure el seu personatge de la manera més cruel, ja que per fi havia nascut l'hereu de Downton Abbey.
Així doncs, hem començat la quarta temporada de Downton amb la tristor de la cosina Isobel, Lady Mary i el petit George. Per sort, sempre hi ha algú disposat a dir les coses ben clares en aquella casa.
Per una altra banda, tenim a l'Edith ben enamorada d'un home casat. M'atreveixo a dir que aquest any la trama amorosa tindrà més pes en aquest personatge. Bé, en ella i en Lady Rose, que tots ja sabem que li agrada embolicar la troca i passar-s'ho bé.
Mentrestant el senyor Robert Crawley ja es veia com a administrador únic de les propietats. Ja veure què passa ara que sembla que Lady Mary torna a estar al peu del canó. Les discussions entre aquests dos personatges podrien ser èpiques.
I com sempre, la fantàstica Lady Violet només cal que aparegui en pantalla per centrar tota l'atenció en ella. Espero que ens proporcioni tants bons moments com en temporades anteriors.
Per cert, algú trobarà a falta a l'O'Brien? Perquè ja us dic ara que jo no ;)
Si amics, “The It
Crowd” torna! Malauradament, no torna per quedar-se, sinó com a capítol
especial de 45 minuts per a donar un bon final a la sèrie. I ja tenim data! El
dia escollit és el 27 de setembre.
L’últim episodi
de la quarta temporada va ser emès l’any 2010 amb la certesa que hi hauria una
cinquena temporada (de fet estava encarregada), però el creador de la sèrie
Graham Linehan va decidir no continuar. A partir d’aquell moment, els rumors
d’un capítol especial per tancar la sèrie de bones maneres i poder dir adéu a
en Moss, en Roy, la Jen i companyia va anar agafant forces.
Finalment,
Linehan va anunciar que hi hauria aquest esperat capítol i que ara ja només
faltava poder reunir el cast per començar a gravar. Aquest passat maig, van
poder quadrar agendes i van gravar el capítol que podrem veure ben aviat!
La veritat és que
he tingut un estiu molt estrany. La feina no m’ha deixat assaborir-lo com
m’hagués agradat i he hagut d’aprofitar cada petit moment lliure que tenia per
desconnectar i gaudir una mica. Tot i això, he trobat petits moments per
poder-me endinsar en la petita pantalla i deixar-me emportar per les histories.
Tal i com ja vaig
comentar al blog, una de les meves sèries de l’estiu ha estat Da Vinci’s Demons. En aquest postvaig fer-ne una crítica quan portava 6
capítols vistos. Vistos els que em faltaven, em reitero en el que vaig dir, no
estem davant una sèrie brillant, però si davant d’una sèrie que entreté i et fa
passar una molt bona estona. Recomanada si us voleu evadir una mica i entrar en
un altre món amb molta fantasia.
Una altra de les
meves sèries d’estiu ha estat The Good
Wife. De fet, encara ho és perquè vaig per la meitat de la tercera
temporada. La tenia pendent feia bastant temps, però sempre m’havia fet una
mica de mandra, no sé si més per la protagonista Julianna Margulies (ho sento però sempre m’ha semblat molt bleda),
o pel fet que tot gira entorn d’advocats i lleis i judicis i aquestes coses que
sempre fan com una mica mandra. Al final, però, em vaig decidir i va ser una
decisió encertada. No tant per la protagonista, que em segueix semblant una
bleda, però si per la historia (i les histories) i la resta de personatges.
The Good Wife gira entorn d’una trama que va variant en cada
capítol. Així doncs, en cada episodi ens expliquen una cas judicial concret, i
al voltant d’aquest es van desenvolupant les histories de tots els personatges entrellaçant-se
les unes amb les altres. Si bé és cert que hi ha una trama principal molt
definida, es tracta d’una sèrie bastant coral i dinàmica.
Josh Charles és absolutament adorable. És una d’aquestes
persones que no destaquen per un físic espectacular ni per una guapura que tiri d’esquena, però que tenen aquell no
sé què t’encanta. És molt mono!! Com també ho és Matt Czuchry, adorablement adorable amb aquella carona de no haver
trencat mai cap plat! D’altra banda, Christine
Baranski em fa realment por en el seu
paper de Diane Lockhart, segurament
pel fet que a part de ser una dona molt gran (en termes de físic), té una veu
molt greu i un riure que encara que vulgui semblar “normal” sembla malvat. Per
últim també vull destacar a Archie
Panjabi que interpreta a Kalinda
Sharma, un personatge absolutament espectacular en tots els sentits. Sabeu
allò que diuen que a vegades els secundaris es mengen als protagonistes? Doncs
en el seu cas és del tot cert! Quin personatge!! Què?
Que no he parlat de la Julianna
Margulies? Ah, no? I tampoc d’en Chris
Noth? Sincerament, la primera em sembla una bleda i el segon em fa feredat
de la bona... Sort n’hi ha que la resta del cast ho arregla! ;P
Per últim, la
meva tercera sèrie de l’estiu ha estat Game
of Thrones. Si ho sé, vaig tard, bastant tard. Però és que també era una
sèrie que em feia molta mandra veure. Em tirava enrere el fet de saber que era
una sèrie bastant explícita i sanguinària, però al final he acabat caient.
I què puc dir?
Que em sembla brillant. La manera com es retrata el poder i l’abús, els tractes
de favors, les traïcions, les injustícies etc. I la manera com poden canviar
les coses d’un moment a l’altre sense importar si un personatge és principal o
no. I els girs de guió que hi ha cada dos per tres, que et deixen amb un pam de
boca oberta... Hi ha tantes coses que es poden desgranar d’aquesta sèrie que no
acabaríem mai! I això que vaig per la meitat de la segona temporada! El que em
queda, no? ;P
I en resum, això
és tot el que he fet “serièfilament” parlant. Ara toca mentalitzar-se que september is coming i amb ell tots els
retorns i estrenes de sèries... (quina feinada! ;P)
Tal i com us vam
dir fa uns mesos, ja tenim nou Doctor. Serà el Doctor número 12 i es tracta de Peter Capaldi, escocès de 55 anys.
Què us sembla
aquesta elecció? La veritat és que en un primer moment a nosaltres ens va
sobtar. Tenint en compte que ha de substituir Matt Smith és un canvi una mica radical. Ens hem acostumat a un Doctor jove i aquest salt d’edat ens va
deixar una mica fora de joc. Però ens agrada aquesta elecció, ens agrada en
Peter i sabem segur que ens regalarà un gran Doctor.
Molts fans es
queixaven de com Matt Smith estava
portant el Doctah, segons ells la
sèrie s’estava convertint en una sèrie teen
amb protagonistes guapos i fantàstics i les trames deixaven molt a desitjar.
Almenys jo no hi estic d’acord, potser si que el trio protagonista (Doctor, Amy i Rory) va ser triat a
consciència per captar a un cert públic, però en cap moment hem de desmerèixer
les grans actuacions que ens han regalat durant aquests anys. I és que hem vist
madurar a Matt Smith com a Doctor a la pantalla. Res té a veure el Doctor dels primers episodis amb el Doctor dels últims capítols.
De fet, quan David Tennant va decidir marxar de la
sèrie, en la ment de Steven Moffat ja hi
havia un Doctor de l’edat de Capaldi, no buscava un Doctor jove sinó un perfil de més edat.
Però va arribar Matt Smith al
càsting i va enamorar al senyor Moffat,
que va decidir passar per alt el fet que fos tan jove. De la mateixa manera que
ens va sobtar que Peter Capaldi fos
l’escollit pel salt d’edat que suposava, també ens va sobtar en el seu moment
que Matt Smith fos el successor de Tennant, era massa jove per ser un
Doctor!! I mireu com de bé ha funcionat la cosa!
Però, tornant al
tema, qui és Peter Capaldi?
Primer de tot és
un FAN de Doctor Who tal i com ho
demostra una carta que va enviar a la BBC quan tenia 15 anys.
En segon lloc, ja
ha aparegut a Doctor Who. Va
aparèixer al segon capítol de la quarta temporada quan el Doctor (David Tennant) i
la Donna(Catherine Tate) visiten Pompeia. També va aparèixer en un capítol
de Torchwood.
És conegut pels
seus papers a The Hour, The Thick of It o Skins. I va compartir pantalla amb Mr. Bean a la primera pel·lícula d’aquest a la gran pantalla.
En definitiva,
tot i que en un primer moment ens va sobtar, estem segures que aquesta elecció
no ens defraudarà i que Capaldi serà un Doctor
d’allò més fantàstic.
No tenim nom, ho
sabem. Hem deixat el pobre Allons-y molt sol durant aquest estiu i hi hem de
posar remei.
Encetem el
setembre amb els nervis habituals dels retorns de les nostres sèries preferides
i de les estrenes de noves histories. Què ens espera? Riures, plors,
enamoraments, traïcions, misteris, contes... una altra temporada plena
d’emocions.
Ahir a la nit vam anar a dormir acabant de saber que en Matt Smith ha pres la decisió de deixar Doctor Who. No és una decisió que hagi pres a la lleugera, segurament ja deu fer mesos que ell i en Moffat havien parlat, però ja sabem com funcionen aquestes coses a Doctor Who.
Personalmen, en Matt no és el meu Doctah favorit, el record d'en Tennant encara pesa molt, però ningú pot negar que ha fet una feina impressionant amb l'11. Durant aquests últims anys hem rigut i hem tingut por al seu costat, ens ha fet somiar i hem viatjat al final de l'univers. Ha sabut mostrar com ningú l'esperit jove i alhora el pes dels anys a sobre les seves espatlles.
Per sort, encara tindrem l'oportunitat de gaudir del seu (nostre) Doctah en l'especial 50 aniversari del proper novembre i l'adéu final a l'especial de Nadal.
Els que mirin la
sèrie esperant veure vida, obra i miracles del senyor Leonardo Da Vinci, que
s’ho treguin del cap. “Da Vinci's Demons” no és una sèrie biogràfica de l’artista
del renaixement ni tampoc una sèrie històrica que expliqui el moviment renaixentista
ni la societat d’aquella època, sinó una
excusa per explicar histories fantàstiques i en molts casos inversemblants.
La sèrie agafa el
personatge en préstec i més enllà del que significa ell com a personatge
històric, el barreja amb un entorn i unes històries que fugen de la lògica
humana. La sèrie fa una interpretació del personatge, en cap cas podem esperar un
gran rigor històric (tan de personatge com de transfons social) ni experiments
o invents completament lògics. En moltes ocasions, es salten els principis de
la física anant i venint deixant, això si, un resultat espectacular.
I amb tots
aquestes ingredients, com a espectador quedes satisfet, perquè el retrat del
personatge s’adhereix a aquesta manera de fer i a aquests resultats. Tot i que
saps perfectament que un cert invent és impensable perquè està completament
avançat a la tecnologia d’aquella època, t’ho acabes creient perquè forma part
de la historia que t’estan explicant.
A part, el
personatge de Da Vinci (interpretat per un moníssim Tom Riley) té molt carisma
i et cau bé de seguida. És un geni boig que
viu al seu propi món, ple d’insolència i picardia, i amb un visió molt
particular del món que l’envolta.
Si, en el meu cas
és una sèrie que m'ha enganxat. Potser és per com la presenten (en alguns moments recorda
a “Sherlock”); o potser per com és el personatge de Da Vinci, jove i insolent
com el que més; o per com es desenvolupa la trama; o per els experiments de, a
cada un més increïble; o per les traïcions i la política entre famílies i
països. Sigui pel que sigui, no estem davant una sèrie brillant, però si davant
una sèrie que aconsegueix captar la teva atenció i t’enganxa. Si el seu
objectiu era entretenir (perquè ja hem dit que l’objectiu de rigor històric,
casi que no) ho aconsegueix a la perfecció.
Ens ha tornat a
passar i tenim el blog (i sobretot el podcast) una mica abandonats, però seguim
aquí!!
I ens posem les
piles comentant el tema del moment... Renovacions i Cancel·lacions de sèries!!
Si, ara que ja gairebé totes les sèries estan arribant als seus finals de temporada,
les cadenes decideixen quines seran les sèries que tindran nova temporada al
setembre i quines no. Aquí teniu les més destacades:
Renovacions
American Horror
Story
Arrow
Breaking Bad
Broadchurch
(Tennant!!)
Castle
Community
Dexter
Downton Abbey
Girls
Glee
Grey’s Anatomy
Homeland
How I Met Your
Mother
Misfits
Modern Family
New Girl
Once Upon a Time
Parks and
Recreation
Raising Hope
Revenge
Suburgatory
Suits
The Big Bang
Theory
The Walking Dead
Cancel·lacions
666 Park Avenue
Do no Harm
Happy Endings
Go on
(Nooooooooooooo!!!!!)
Private Practice
Smash
The New Normal
The Office
Comentaris
Com pot ser que renovin “Suburgatory” i cancel·lin “Go
On” i “The New Normal”?? No ho
entenc. D’acord que “The New Normal”
no era res de l’altre món, però tenia la seva gràcia. I “Go On” començava a agafar un bon ritme i s’estava convertint en
una bona comèdia... perquè frenar-ho d’aquesta manera? “Go On” necessitava una segona oportunitat i no l’hi han donat. En
canvi a “Suburgatory” no només li donen
una segona oportunitat sinó una tercera!! “Suburgatory”
va tenir una primera temporada bastant bona, però a la segona s’ha anat
desinflant i ha perdut tot l’interès.
De debò he d’aguantar
una altra temporada de “Grey’s Anatomy”????
Bffff... si, em direu “masoca”. No sé
perquè la segueixo mirant, és d’aquelles sèries que no entenc el perquè però
cada setmana la segueixo... i em cansa, em cansa com mai, però allà estic,
mirant-la! Necessito ajuda oi? D’altra banda estic d’acord amb la cancel·lació
de “Private Practice” perquè li
tocava. Es feia molt molt pesada últimament i necessitava o una entrada d’aires
nous o la cancel·lació directament. De fet és el mateix que li passa a “Grey’s Anatomy”... perquè no la
cancel·len d’una vegada ja?
Em sorprèn i per
bé la noticia de la renovació de “Community”
:) Si bé és cert que es nota la falta de Dan
Harmon, segueix sent un referent en el món de la comèdia absurda.
La meva part més shipper està súper mega contenta amb la
renovació de “Castle”! Wiiiii!! I
també, ho confesso, per la renovació de “Glee”.
Els números musicals la salven, i com ja sabreu, el meu amor per en Blaine (Darren Criss) no té final, així
que estic molt contenta de poder veure’l cada setmana durant una temporada més
:D D’altra banda no em faria res si a la Rachel
l’atropella un autobús quan surt d’algun teatre de Broadway...
Ara a posar-nos
les piles amb els upfronts i a veure
quines sorpreses ens porten! :)
Si, ja fa algunes
setmanes que vam veure l’últim capítol de la tercera temporada deMiranda.
Sembla que faci mil anys del final i encara estem en shock! O sigui, com pot
ser que ens facin un cliffhanger d’aquestes dimensions sense saber si tindrem
4rta temporada, o una peli o un especial o ALGUNA COSA? Argh! Estem que ens
enfilem per les parets!! Si no has vist la tercera temporada PARA ara mateix de llegir! ;)
Aquesta temporada
de Miranda ha estat BRUTAL! Ens ha regalat grans moments hilarants, un rere
l’altre, sense gairebé temps de respirar entre atac de riure i atac de riure. La
veritat és que se la troba molt a faltar. Ara em direu boja, però a vegades en
segons quines situacions em ve al cap “què faria ara la Miranda?” i ric sola.
Perquè me l’imagino fent qualsevol de les seves bestieses, o deixant anar
alguna de les seves frases.
Una de les coses
bones d’aquesta temporada, crec, ha estat la incorporació al cast de Bo Poraj
(Michael) que ha donat molt joc a la relació Miranda-Gary. El millor de tot,
però, és que els guionistes no són tontos i han buscat una molt bona parella
per la Miranda. En Michael és adorable, és súper mono i s’estima a la Miranda
tal com és. I això fa que t’estimis al personatge. El que m’han provocat a mi
personalment és que, tot i voler fermament que la Miranda i en Gary acabin
junts, m’he estimat molt la parella Miranda i Michael (Miranchel :P). És que
han arribat a ser tan adorables! En Mike amb aquelles carones que posa és
taaaan monu!! I això m’ha provocat un debat intern, perquè per una banda vull
amb totes les meves forces que la Miranda acabi amb en Gary, però per l’altre,
veig a la Miranda amb en Mike, i són tan monos que també els vull veure junts.
Conclusió? Un trio! Hahaha No, ara de debò, m’agrada molt com juguen amb
nosaltres i aconsegueixen que tot i voler una relació en concret, t’acabi
agradant l’altre i et creï aquests mals de cap! ;P
Si a mi a
principi de temporada em diuen que arribaria a “shippejar” (paraula treta de la
màniga haha Em refereixo a la paraula “shipper”, és a dir, algú que es fan
d’una parella en concret d’una sèrie, pel·lícula, còmic etc.) a la Miranda amb
algú que no fos en Gary, el tracto de boig! On vas a parar! Miranda i Gary
forever! Però ah! Surt en Mike, un ésser adorablement adorable i pam! Ja la
tenim! Tot i que repeteixo que tinc claríssim que vull que la Miranda acabi amb
en Gary, la seva relació amb en Michael m’ha encantat, crec que l’han sabut
portar molt bé. Al revés de com ha anat la relació d’en Gary amb la Rose. O em
direu que els heu “shippejat” en algun moment? Aquells dos si que no enganxaven
ni amb cola!!
I després
d’aquest “cliffhanger” èpic, a esperar. Quant? Qui sap! Potser un any, potser
dos o potser tres. O potser ja podem anar esperant que no veurem mai més a la
Miranda. El pitjor d’aquest final és la incertesa que et crea el fet de no
saber si hi haurà continuació o no. Però hem de tenir fe, de debò la Miranda
ens hauria deixat amb un final així si no sabés que hi haurà desenllaç en un
moment o altre? Ja sigui en forma de 4rta temporada, d’especial o de pel·lícula
si vol! Però volem, necessitem, saber què passa!!!
Portem dues bones
notícies avui, de fet portem dos retorns: el de “Psych” i el de David Brent, el
jefe cabró interpretat per Ricky
Gervais, de la versió anglesa de “The Office”.
Comencem!
Psych
Ahir va tornar a
les pantalles “Psych” :) Després de 10 mesos d’espera, per fi tornem a tenir
als nostres detectius preferits a la pantalla (amb el permís d’en Sherlock,
òbviament). Molts nervis al fandom,
no només perquè realment se'ls troba a faltar i tenim ganes de veure'ls en
acció, sinó per saber el desenllaç del cliffhanger
amb el que ens van deixar al final de la sisena temporada. Tela!
Per anar fent
boca, aquí teniu el tràiler de la setena temporada, que com no podia ser d'altre manera, pinta genial! :)
Com? Que no sabeu
què és “Psych”? Malament! “Psych” es podria definir com una sèrie de casi
detectius, i és que el protagonista, en Shawn té un do. No, no parla amb els
morts ni veu el futur, sinó que té el do de fixar-se en petits detalls, petites
coses que el porten a resoldre casos que a primera vista semblen irresolubles. Així
doncs es fa passar per psíquic i ajuda al departament de policia de Santa Bàrbara
a resoldre tot tipus de casos.
“Psych” és una
comèdia esbojarrada i si una cosa té que la fa especial, són les seves
referències a pelis i sèries, sobretot dels anys 80, i els seus capítols
temàtics i especials. Si voleu passar una bona estona, no dubteu a mirar-la!
Teniu 6 temporades per endavant! :)
The Office (britànica)
La sèrie “The
Office” que veiem ara a les nostres pantalles, no és la original sinó una
adaptació americana. La sèrie original és britànica, comptava amb Ricky Gervais
i Martin Freeman entre d’altres al cast, i va tenir només 3 temporades.
Ricky Gervais
interpretava a “The Office” a David Brent, el jefe cabró
d’una oficina. Bromes de mal gust i molta vergonya aliena eren el pa de cada
dia episodi rere episodi. Gervais va aconseguir crear un personatge tan odiós i
a vegades tan fastigós, que era perfecta. Potser per això ha quedat gravat en
moltes retines i és tan bona la notícia del seu retorn encara que només sigui
per un especial.
I és que “The
Office” va ser una sèrie que va marcar l’inici d'una nova manera de fer sèries,
el fet de gravar-les com si fossin un documental (l’anomenat mockumentary). La
càmera anava darrera els personatges, els seguia allà on anaven i utilitzava
també el recurs d’asseure’ls davant la càmera com si fos una entrevista.
Així doncs, David
Brent tornarà a les nostres pantalles en un especial que s’emetrà el 15 de març
a la BBC i que també podrem veure al canal de youtube de Gervais. En aquest
especial, que curiosament coincideix amb el desè aniversari del final de la
sèrie, sabrem com li ha anat la vida a Brent durant aquests 10 anys.
Mentre esperem el
dia, aquí teniu el teaser trailer del capítol especial:
I al final, tothom ha estat content perquè ens han regalat un capítol de
tancament, un capítol perquè puguem dir adéu a en Roy, en Moss, la Jen i tota
la resta de personatges. Un capítol que ens ha fet riure i que, almenys a mi, m’ha
posat molt nostàlgica. Tornar a veure en Roy amb les seves samarretes, en Moss
amb els seus comentaris, la Jen vivint al seu propi món, L’INTERNET en si
mateix, algunes frases mítiques tornades a pronunciar, i fins i tot l’aparició
d’en Richmond!!!! 
