TOP 5

S’acosta fi d’any i què millor que fer un petit rànquing de les que han estat per nosaltres les millors sèries del 2011??

Començo amb el meu particular rànquing:

1. Fringe à Tot i que ha tingut capítols molt fluixos segueix enganxant com mai. És una d’aquelles sèries que espero amb delit cada setmana i que no puc fer esperar. S’han sabut re inventar i han donat girs de trama espectaculars. Han sabut també, jugar amb els personatges i les seves relacions, portant-los d'un extrem a l'altre. I ha funcionat, és clar que amb actors tan grans com els de Fringe no era gaire complicat que funcionés.

2. Community à Perquè per mi, és la millor comèdia que hi ha actualment a les pantalles. Barreja diferents tipus d’humor donant com a resultat capítols brillants. Si és cert que potser hi ha hagut algun capítol bastant fluix, però durant aquesta temporada han fet tantes obres d’art, que se’ls hi perdona. Amb uns personatges molt ben definits i unes histories rocambolesques, han aconseguit una temporada brillant.

3. Doctor Who à Havia de sortir si o si, i més després d’aquesta temporada ESPECTACULAR que ens han regalat. Una temporada plena de capítols que, almenys a mi, m’han deixat captivada. Era començar i quedar-me enganxada fins a l’última escena. Grans revelacions, riures, plors, misteris, sorpreses, pors... tot un conjunt d’elements que han aconseguit crear una temporada perfecte. També toca destacar el gran treball de tots els actors, però sobretot de Matt Smith que ha aconseguit fer-se seu el Doctor i dotar-lo de personalitat. Ens segueix recordant al seu predecessor, però cada cop menys, i això és bo.

4. Once Upon a Time à Una de les revelacions, en la meva humil opinió, de la temporada. Màgia en estat pur, històries de sempre explicades des d’un altre punt de vista, grans quantitats de sucre, però també grans quantitats de maldat. Una barreja perfecte. El que en un principi podria semblar una sèrie de caire cursi i sense gaire fons, ha acabat essent una sèrie amb molta profunditat narrativa i amb molt per oferir a l’espectador.

5. American Horror Story à Una altra de les revelacions de la temporada. Tot i que era reticent a veure-la, un cop entres a la casa dels Harmon ja no en pots sortir. És una sèrie que t’atrapa. Potser pel fet de no haver-hi només una història, sinó moltes histories girant sobre un mateix eix; potser pels misteris i les preguntes que et crea o potser per el neguit constant que et provoca veure-la, t’enganxa. És també un pou de sorpreses capítol rera capítol, descobrint petits misteris o responent a grans preguntes que et tenien intrigat. Poc a poc entres a formar part de la gran família i necessites saber i entendre què va passar en aquella casa.

Menció especial tenen també sèries com Modern Family, Parks and Recreation, Raising Hope o How I Met Your Mother que no han entrat per poc :)

D’altra banda també m’agradaria fer un TOP 5 de les sèries més decepcionants del 2011.

1. Up all night à No he durat gaire mirant la sèrie, l’he abandonat bastant ràpid. La vaig començar a veure per Will Arnett (mític Gob d'Arrested Development) i m'ha decepcionat bastant, per no dir molt. D'acord que de primeres ja semblava que no seria una gran sèrie, però en certa manera tenia esperança. Però el ritme de la sèrie no acaba d’estar definit i la química entre els personatges no qualla del tot. Sembla que no acabin de tenir clar què ens volen explicar i com ho han de fer. Potser amb una segona oportunitat millora, però de moment no tinc plans de tornar-m’hi a posar.

2. The Walking Dead à Avorriment, avorriment i més avorriment. Ja vaig comentar aquí mateix, que la sèrie començava a fer honor al seu nom. Tot i que els últims minuts del capítol final donen esperances, aquesta temporada ha estat molt i molt fluixa. En resum, hem viscut una historia avorrida amb uns personatges avorrits intercanviant diàlegs avorrits. Una historia amb força ha caigut en un espiral d'avorriment sense fi. Sembla que no puguin exprimir res més de la historia, quan no és així. L'argument de la sèrie és un fil que es pot estirar molt i molt i oferir grans moments.

3. Private Practice à Jo la definiria amb una paraula: PESATS !!! I és que si, són uns pesats. Alguns més que altres, està clar que la pesada per excel·lència és l’Addison, però tampoc queden gaire lluny la Violet i en Pete o l’Amelia. Són personatges que s'han convertit en pesats patològics, cada un amb el seu tema particular. Capítols i capítols girant només sobre ells i els seus problemes de sempre. De fet les trames d'aquests últims capítols també són pesades, es fan carregosos. Fa temps que sembla que hagin perdut el rumb i que estiguin buscant com trobar la direcció correcte per redreçar una mica el camí.

4. Grey’s Anatomy à Uns altres pesats, però aquest van a més, són pesats dramàtics. Ja és normal que a la sèrie tot vagi sempre malament, sempre! I això cansa! De la mateixa manera que cansa que tot surti sempre bé, també cansa el contrari. Crec que un dels problemes és que ja no saben què més fer; els personatges estan tant exprimits que no els queda gaire res més per oferir.

5. Terra Nova à Ens van vendre una cosa i ha resultat ser una altra. Tampoc és que hagi fracassat del tot, però no ha acabat essent el que la gent esperava veure. Ens ho van vendre com una espècie de Jurassic Park + Lost, i més o menys ho és, però jo em decantaria més pel menys que pel més. No acaba de ser ni una cosa ni l'altre, hi falta acció i bèsties per ser Jurassic Park, i li falta misteri tensió per ser Lost. Ni fu ni fa. 

I per la meva part res més, a veure què hi diuen les meves companyes! :D

El Doctor torna a casa per Nadal

Si, però abans de res, us volem desitjar unes molt bones festes!! :) Esperem que el Tió fos generós amb tots vosaltres, i que passeu un Bon Nadal i un Bon Sant Esteve al costat dels que més us estimeu!

Dit això, si, el nostre estimat Doctor Who torna a casa per Nadal! Avui hi ha capítol especial per terres Angleses. De fet s’ha convertit en una tradició que el dia de Nadal al vespre s’emeti un especial de Doctor Who centrat gairebé sempre en les festes nadalenques. M’agrada imaginar-me les famílies britàniques reunides, celebrant el dia de Nadal, i posant la televisió a l’hora que comença l’especial per veure’l junts. Doctor Who té aquest avantatge, és per totes les edats. Tant agrada als nens com agrada als grans, perquè recordem, és la sèrie de ciència ficció més llarga de la historia. Es va començar a emetre l’any 1963!!

Si sou seguidors de Doctor Who, no cal que us digui que no us perdeu el capítol especial d’avui. Si no sou seguidors, només us diré que ja tardeu a mirar-la. Un cop hagueu descobert el Doctor amb la seva Tardis, sereu una mica més feliços.

BON NADAL !!! :D

"Lost in Austen" per Nadal

S'acosten aquestes dates marcades al calendari en vermell. Vacances, menjar, regals, menjar, tiets que canten nadales, menjar i altres coses típiques barrejades amb més menjar. Però el més segur és que també quedi una mica de temps lliure així que us portem una proposta per aquestes dates de Nadal.

Són unes setmanes sense capítols nous (de sèries americanes, perquè les angleses estan en plena ebullició: season finale de Merlin, especials de Nadal de Downton Abbey i Doctor Who i la tornada de Sherlock) així que us portem una mini-sèrie de 4 capítols: Lost in Austen.

Emesa l'any 2008 per la ITV Lost in Austen es centra en l'obra més coneguda de Jane Austen: Orgull i Prejudici. Però no us deixeu enganyar, perquè res és el que sembla.

L'Amanda 

La història comença quan l'Amanda, una noia del Londres actual, s'adona que una porta que té darrere la dutxa del seu pis connecta directament amb la casa dels Bennet. Per un malentès ella es quedarà tancada en dins del món creat per l'Austen mentre que l'Elisabeth Bennet es trobarà al Londres Modern.

Ben aviat l'Amanda s'adona que està just en el principi de la novel·la i, amb una mica de mala traça va sent testimoni de l'evolució de la història. I compren que a vegades les coses no són com semblen (atents a en Wickham, que porta més d'una sorpresa sota el braç).

D'aquesta mini-sèrie caldria destacar el vestuari i ambientació, que res tenen a envejar a versions anteriors de l'obra. I també a la interpretació dels seus actors, com l'Elliot Cowan convertit en un magnífic Mr. Darcy o a una Alex Kingston (River Song a Doctor Who) brillant en el seu paper d'una histèrica Mrs. Bennet.

Una petita història per gaudir aquests dies de fred amb una bona xocolata calenta.

PS: La mini-sèrie es pot trobar també en castellà amb el títol de "Persiguiendo a Jane Austen"

Sherlock torna

Ja tenim data confirmada per el retorn de Sherlock: 1 de gener de 2012. De fet, ja tenim les dates i els noms dels 3 capítols de la segona temporada de la clamorosa sèrie britànica.

1 de gener - A Scandal in Belgravia

8 de gener - The Hounds of Baskerville

15 de gener The Reichenbach Fall

Sherlock va ser una de les grans sorpreses de la temporada passada. Clar que venint de dos genis com Mark Gatiss i Steven Moffat, la sèrie arribava amb molt bones expectativas que òbviament va complir.

 Benedict Cumberbatch (Sherlock) i Martin Freeman (Watson)

El fet de traslladar un personatge tant clàssic com Sherlock Holmes a l’actualitat va ser un encert. El Sherlock que veiem a la sèrie és un Sherlock que segueix tenint la mateixa essència que el creat per Sir Arthur Conan Doyle (potser és una mica més peculiar), però amb un avantatge, les noves tecnologies. Segueix essent l’investigador de sempre, però compta amb elements com internet, mòbil o gps que l’ajuden a moure’s i a resoldre els misteris en els que es veu involucrat. Això dóna una nova dimensió a la figura del detectiu i permet als guionistes jugar molt més amb la historia.

Òbviament, a la sèrie també hi apareix la figura del company inseparable d’aventures, John Watson. Aquí se’ns presenta com un ex combatent de la guerra de l’Afganistan i al principi una mica recelós en vers el personatge d’en Sherlock. Poc a poc la confiança i la compenetració entre els dos augmenta i acaben compartint pis al 221 B de Baker Street formant un tàndem d’investigadors ben peculiar.

Les històries i la manera com les expliquen, els gran treball dels actors, el muntatge dels capítols i els diàlegs fan de Sherlock una sèrie que no et pots perdre.

Us deixo amb el trailer del primer capítol de la segona temporada, pinta molt i molt bé!

American Horror Story

Si, crec que va ser durant el segon podcast que vam comentar que sóc l’única de les 3 integrants d’Allons-y TV que mira American Horror Story. És cert, de moment només la segueixo jo i per com es desenvolupa no crec que m’acompanyi ningú més ;P

La sèrie m’agrada, m’agrada molt. És veritat que a mi tot el que es pot englobar dins el gènere de por o terror no m’agrada. Bé, no és que no m’agradi és que directament em fa por. Em fa por mirar-ho, ho visc amb els nervis a flor de pell expectant pels ensurts que em faran. I moltes vegades aquests ensurts ni hi són, juguen amb les imatges, amb la música i amb la por que es crea un mateix. I per això aquesta sèrie em tirava enrere, perquè sincerament no tenia ganes de passar por (encara que el capítol en sí no en fes) durant 45 minuts.

I ha resultat bastant agradable descobrir que ho puc suportar. És cert, fa por. Saben com jugar amb tu, saben manipular els sons i la música, les imatges i en moltes ocasions fer-te l’ensurt que sembla evident però que t’espanta igualment. En certa manera, està alerta els 45 minuts que dura el capítol expectant pel que pot passar m’agrada.

Potser és la barreja de por, intriga i suspens. Potser és perquè em crea preguntes de les que necessito resposta, a l’estil de LOST. Potser és per els personatges i les seves histories. És un tot molt ben lligat que et crea ganes de seguir capítol rere capítol.

Una de les coses que em fascina és la casa on viuen els protagonistes i on es desenvolupa bona part de l’acció. Aquella mansió gegant, rústica, fosca i plena de racons. Doncs bé, està a la venda, algun interessat?? Només us fan falta 4,5 milions de dòlars. El pilot de la sèrie es va rodar a la mansió però la resta de temporada s’ha rodat a plató, en una rèplica exacta de la casa. Així que si la compreu no us haureu de barallar amb càmeres i actors per anar al lavabo ;P  

Us deixo l'opening de la sèrie, uns dels més inquietants que he vist:

Arrested Development, torna?

Això sembla el conte de mai acabar. Pels fans d’Arrested Development un any mai es complert sense que hi hagi hagut uns quants rumors de retorn de la sèrie o de rodatge de la pel·lícula. Quan no és un actor, és el productor. Quan no és el productor, és un guionista, o el propi creador… i així anar sumant rumors de retorn. 

Fa relativament poc, varem comentar el podcast que hi havia rumors de pel·lícula. Doncs bé, ara han sortit rumors de retorn de la sèrie amb nous capítols per principis de l'any 2013. Seria a través de la plataforma de vídeo Netflix  (http://es.wikipedia.org/wiki/Netflix) amb un total de 9 o 10 capítols. Aquest retorn estaria produït per Twentieth Century Fox Television, Imagine Television i el creador de la sèrie Mitch Hurwitz. Precisament el creador va comentar que possiblement la sèrie es basaria ara en altres membres de la família Bluth degut a les agendes dels actors.

Ron Howard, productor executiu de la sèrie i narrador de la mateixa, ha confirmat que després de tant temps té moltes ganes de tornar-se a posar darrera el micròfon i narrar noves aventures de la família Bluth. 

Així doncs, tenim nova tanda de rumors abans d’acabar l’any 2011. Segurament seran només això, rumors, però que se’n parli ja és molt. Esperem que algun dia, un dels rumors si sigui cert i puguem veure altre vegada el clan Bluth reunit de nou.

1x03 Allons-y TV

Tornem amb una tercera entrega del nostre PODCAST Allons-y tv, carregat com sempre de sèries, sèries i més sèries ;)

En aquest tercer "episodi" parlem una mica de Fringe, Glee, HIMYM, Doctor Who, Once Upon a Time, Downton Abbey entre d'altre. Ja se sap, ens posema parlar de sèries i no hi ha qui ens pari.

Esperem que us ho passeu tan bé escoltant-lo com nosaltres alhora de gravar-lo :)

The Walking Dead

En la seva segona temporada, la sèrie fa honor al seu nom i està “walking dead”. Si, aquesta segona temporada és fluixa, molt fluixa. La sèrie ja no és el que era, ha perdut l’emoció i s’ha estancat en una historia que no aporta res a l’espectador. De fet, podríem assegurar que NO HI PASSA absolutament res. Hi ha capítols en els que la historia no avança amb escenes eternes que semblen no acabar mai i diàlegs absurds que no aporten res. 

Sembla mentida que una sèrie que té tan potencial per sorprendre hagi caigut en l’avorriment. Hi ha moments en els que desitges que aparegui algun zombie mig perdut i munti una mica de merder. Degut potser a la sobredosi d’èxit que van obtenir amb la primera temporada, s’han treballat una mica menys la segona esperant que l’espectador hi estigués conforme. O potser no, potser és un problema de guió. Potser els guionistes s’han volgut allunyar descaradament de la primera temporada, potser tenien por de cometre l’error que va cometre “Heroes” repetint-se temporada rera temporada explicant la mateixa historia.

Sigui el que sigui el que els ha portat fins aquí, no és res de bo. De la mateixa manera, tampoc crec que ens aporti res de nou en el que queda de temporada, a no sé que els guionistes es posin a treballar de valent per intentar remuntar-ho. El que està clar, és que ara mateix la sèrie avorreix i que si no fan alguna cosa aviat, perdran molta audiència.