dilluns, 19 de desembre del 2011

American Horror Story


Si, crec que va ser durant el segon podcast que vam comentar que sóc l’única de les 3 integrants d’Allons-y TV que mira American Horror Story. És cert, de moment només la segueixo jo i per com es desenvolupa no crec que m’acompanyi ningú més ;P

La sèrie m’agrada, m’agrada molt. És veritat que a mi tot el que es pot englobar dins el gènere de por o terror no m’agrada. Bé, no és que no m’agradi és que directament em fa por. Em fa por mirar-ho, ho visc amb els nervis a flor de pell expectant pels ensurts que em faran. I moltes vegades aquests ensurts ni hi són, juguen amb les imatges, amb la música i amb la por que es crea un mateix. I per això aquesta sèrie em tirava enrere, perquè sincerament no tenia ganes de passar por (encara que el capítol en sí no en fes) durant 45 minuts.

I ha resultat bastant agradable descobrir que ho puc suportar. És cert, fa por. Saben com jugar amb tu, saben manipular els sons i la música, les imatges i en moltes ocasions fer-te l’ensurt que sembla evident però que t’espanta igualment. En certa manera, està alerta els 45 minuts que dura el capítol expectant pel que pot passar m’agrada.



Potser és la barreja de por, intriga i suspens. Potser és perquè em crea preguntes de les que necessito resposta, a l’estil de LOST. Potser és per els personatges i les seves histories. És un tot molt ben lligat que et crea ganes de seguir capítol rere capítol.

Una de les coses que em fascina és la casa on viuen els protagonistes i on es desenvolupa bona part de l’acció. Aquella mansió gegant, rústica, fosca i plena de racons. Doncs bé, està a la venda, algun interessat?? Només us fan falta 4,5 milions de dòlars. El pilot de la sèrie es va rodar a la mansió però la resta de temporada s’ha rodat a plató, en una rèplica exacta de la casa. Així que si la compreu no us haureu de barallar amb càmeres i actors per anar al lavabo ;P  

Us deixo l'opening de la sèrie, uns dels més inquietants que he vist:


2 comentaris:

  1. La veritat Berta es que em fas enveja! jo no puc... Somiaria i m'ho passaria fatal! aixi que jo t'acompanyo desde lluny en aquesta aventura, això si amb ganes de que ens diguis que et va semblant i perque no de que ens fagis spoilers (almenys a mi no m'importarà perque així sabre de que va sense espantarme! (es trampa, una miqueta no?) bon post!

    ResponElimina
  2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina