Adéu a “30 Rock”

Avui 31 de gener és un dia gris en el món de la comèdia perquè acaba “30 Rock”, la sèrie que va revolucionar el món televisiu l’any 2006. I és que Tina Fey va aconseguir crear una sèrie a la seva mida que va enganxar a molta gent.

Pels que no sapigueu gaire de que va aquesta sèrie, us diré que “30 Rock” és una comèdia-parodia del món de la televisió. Liz Lemon (Tina Fey) és la cap de guionistes d’un programa de gags i “sketchos” anomenat “TGS”. Com a cap de guionistes, es veurà involucrada en moltes situacions: fer un directe cada setmana, parlar de l’actualitat, vigilar amb la censura, batallar amb els egos dels protagonistes del show i amb els alts càrrecs, lluitar per la no cancel·lació etc. Tot això, vestit amb molt d’humor, sarcasme i ironia.

Basant-se en les seves experiències com a guionista del “Saturday Night Live”, Tina Fey ha aconseguit construir una sèrie amb el seu propi mini-univers. Un petit món amb personatges que semblen impossibles i situacions hilarants que ens han fet riure nit rere nit.

Un dels punts forts de “30 Rock” és que ha sabut trobar el seu propi estil, el seu propi humor. De la mateixa manera que diem que “Arrested Development” o “Community” tenen un estil propi i fan coses que només elles poden fer, “30 Rock” ha sabut fer el mateix. És una sèrie amb personalitat pròpia on Tina Fey es riu d’ella mateixa i de tots i tot el que l’envolta.

Una altre dels punts forts de la sèrie és la parodia i la quantitat de gèneres que arriba a tocar. No només es fa parodia sobre el món de la televisió sinó també del món de la política, dels famosos, de les relacions personals etc. I ho fa barrejant molts gèneres diferents, cosa que fa que l’espectador no es cansi i sempre tingui aquell neguit per saber què li espera.

També hem de destacar la quantitat de gent famosa (i no només del món del cinema i la televisió) que ha fet “cameos” al llarg de la sèrie. Una llista llarguíssima en la que destaquen noms com Matt Damon, Jon Hamm, Paul McCartney, Aaron Sorkin, Conan O’Brien, Norah Jones, Jerry Seindfeld, Larry King, Alan Alda, Kim Kardashian, David Schwimmer,Condolezza Rice, James Franco, Salma Hayek,  Al Gore, Tom Hanks, Susan Sarandon, Jon Bon Jovi, Oprah Winfrey, Bryan Cranston, Steve Martin, Jim Carrey, Julianne Moore etc.

En dues ocasions, “30 Rock” s’ha emès en rigorós directe, permetent així que l’espectador s’endinsi una miqueta més dins aquest propi món. Durant la cinquena i sisena temporada, vam poder gaudir de dos capítols especials emesos en directe que a part de quedar gravats a la retina de l’espectador, han passat a la historia televisiva.

I és que Liz Lemon és la reina, i punt. Caòtica, neuròtica, desordenada, maldestra... un desastre vaja. Tot al contrari del que es pot esperar d’un personatge femení protagonista d’una sèrie. Segur que si la Liz Lemon conegués a la Miranda, serien les millors amigues (amb permís de l’Stevie). A més, s’ha sabut acompanyar d’un “cast” a l’altura; serà difícil oblidar en Jack Donaghy (Alec Baldwin), en Kenneth (Jack McBrayer), la Jenna Maroney (Jane Krakowski)  en Tracy Jordan (Tracy Morgan) i el llarg etc de personatges que han compartit grans moments amb nosaltres.

Així doncs, a partir d’avui tindrem un buit televisiu i trobarem molt a faltar a la Liz i companyia. Però no us preocupeu, Tina Fey té contracte amb l’NBC per uns quants anys més, així que a veure amb què ens sorprèn! :)

Torna el nostre doctor favorit!

Ja fa dies que la notícia ronda per la xarxa, però no la podíem deixar passar! I es que ja hi ha data d'estrena de la segona part de la setena temporada de Doctor Who. I el dia escollit és el 30 de març!

Així que queden dos mesos justos per continuar les aventures al costat del Doctor i de la seva nova companya: Clara Oswin Oswald. A més, segur que ens esperen un munt de sorpreses per la celebració dels 50 anys de la sèrie.

Nous companys, nous secrets, noves històries. Nosaltres no ens ho perdrem per res del món, i vosaltres?

Goodbye Fringe

Si senyores i senyors, ha arribat el moment de dir adéu a Fringe, aquesta sèrie que durant 5 anys ens ha fet creure en lo impossible setmana rere setmana, ens ha fet riure, ens ha fet plorar i ens ha regalat grans moments de “standing ovation”.

Per respecte a la Sílvia que no ha seguit aquest temporada, no desvetllaré res de la trama ni del final, crec que es mereix poder gaudir de l’última temporada i descobrir, emocionar-se i acomiadar-se de la sèrie com cal ;)

Per tant només comentaré que és un final digne, un final a l’altura de Fringe. Els guionistes han sabut acabar la historia, tancar-la com cal. I ho han fet d’una manera molt emotiva, apel·lant als sentiments i deixant que els fan ens acomiadéssim dels personatges poc a poc, al mateix temps que ells mateixos. Un final molt humà per a una sèrie que potser no tenia una gran tropa de fans, però si uns fans molt fidels que setmana rere setmana lluitàvem per la no cancel·lació. I m’agradaria pensar que com a homenatge ens han regalat un final digne, un final que tanca una historia que ha evolucionat al llarg dels anys i ens ha portat per moltes etapes diferents. Hem conegut als personatges, els hem estimat i els hem odiat; hem evolucionat amb ells i hem viscut el que ells han viscut. Fins avui, fins al final.

Com he dit anteriorment, gràcies Fringe per regalar-nos 5 anys de creure en lo impossible. Ara els “fringies” ens quedem orfes i durant algunes setmanes encara esperarem que a les nostres pantalles apareguin els Bishop (en Walter sempre menjant “red vines”), l’Olivia o l’Astrid/Asteroid/ Asterisk/ Ostrich/ Astrif/ Acid/ etc. Per tant, haurem de pair que han marxat de la millora manera possible i esperar què de nou ens aporta el món de les sèries ;)

#FF Fringe Forever :) 

Resum Nadalenc

Primer de tot i amb una mica de retard, deixeu que la Clara i una servidora felicitem a la tercera part de l’Allons-y TV, la Silvia, perquè el dia 4 de gener es va fer una micona més gran. La veritat és que sense ella, aquest blog i aquest podcast que fem amb tot l’amor del món, mai haurien vist la llum. Moltes gràcies Silvia per engrescar-nos i fer-nos partícips d’aquesta aventura!! Que siguis molt molt molt feliç i que nosaltres puguem compartir part d’aquesta felicitat amb tu ;D

Dit això, què tal el Nadal? Menjars, brindis, regals, torrons, neules... I tot i que hi ha hagut “parón” de sèries, hem tingut uns quants especials, i és que Doctor Who, Downton Abbey i Miranda van tornar a casa per Nadal! :)

Atenció aviso que a partir de ja mateix hi ha SPOILERS dels capis 7x06 de Doctor Who, 3x09 de Downton Abbey i del 3x01 de Miranda, així que si no els heu vist, fugiu ara que encara hi sou a temps! O llegiu només el que pugueu llegir ;)

Doctor Who – 7x06 The Snowmen (Christmas Special 2012)

El Doctor ha tornat i de quina manera! Un capítol completament màgic, o no? Aquella ambientació, aquella Clara més pilla que una guilla, aquell Doctor tant humà, aquella Tardis sobre un núvol amb aquella escala de cargol... Un capítol fantàstic que deixa amb ganes de més. Sobretot després de la mica de llum que aporten sobre el personatge de la Clara Oswin Oswald, amb aquell final tan revelador.

Els capítols de Nadal de Doctor Who, sempre són emotius, sempre intenten tocar la fibra i fer emocionar. I aquest, com no podia ser d’altre manera ho aconsegueix. El capítol ens presenta a un Doctor molt desinteressat, despreocupat i amb poques ganes de fer res ni salvar ningú. I al final, ens el converteix en un Doctor interessat, preocupat i disposat a fer el que sigui per salvar a algú. El sentiment de culpa que encara el rosega per dins, el fa ser esquerp en un inici, però es va transformant a mesura que va coneixent a la Clara. Parlant d’ella, quin personatge més genial, no us sembla? Descarada, pilla, curiosa i amb un secret amagat... Qui és realment? Ah! El senyor Moffat ens ho explicarà quan li sembli que ha arribat el moment. Mentrestant, haurem de fer com el Doctor i intentar descobrir qui és amb les poques pistes que tenim!

Teníem moltes ganes de Doctor Who i no ha decebut. El problema ara, és que l’espera es farà eterna...

Downton Abbey – 3x09 Christmas Special 2012

Aquesta gent s’ha proposat fer-nos plorar a cada capítol i no sortim d’un drama per caure’n en un altre. Si estàs llegint això, ja saps que al final del capítol, just després que la Mary doni a llum al progenitor de la parella Crawley, en Matthew té un accident de cotxe i mor. Molt fort! 

D’acord que tots sabíem que Dan Stevens (l’actor que interpreta a en Matthew) volia marxar de la sèrie per anar a provar sort a Broadway, però la majoria de teories que se sentien no contemplaven un final tan tràgic. Si que hi havia qui deia que aquest seria el seu final, però sonaven amb més força teories del tipus “la parella marxarà a viure a Estats Units” o “en Matthew haurà d’estar fora del país per un temps”.

Aquest final del personatge és contundent, s’ha acabat. Tot i que els guionistes lluitaven perquè Dan Stevens no deixés al 100% la sèrie, l’actor va decidir tallar completament amb Downton Abbey i va assegurar que no tornaria. Dit això, els guionistes li han donat un final definitiu que no deixa cap opció al retorn. Tocarà veure ara com encaixa la família aquesta mort i com es desenvolupa la sèrie sense ell. M’atreveixo a dir, que si ja s’ha notat una certa baixada d’audiència durant aquesta tercera temporada, amb la mort d’en Matthew es notarà molt més. Està clar que uns dels al·licients de la sèrie era la parella Matthew-Mary, la seva relació, els seus anar i venir, el seu casament, la seva lluita per ser pares... era una parella que enganxava. I ara... a veure com se’n surten!

Miranda 3x01 It was panning

Aiiiii *salto d’alegria i tiro confeti *!!! Miranda, ha tornat Miranda!! :) I com l’havíem trobat a faltar!

L’espera ha set llarga, recordem que l’últim capítol emès, el 2x06, es va emetre el dia 20 de desembre del 2010!!! I després d’anys de rumors per fi estem gaudint de la tercera temporada. Un retorn esperat, per tant, i molt celebrat. Tornar a veure la Miranda i companyia fent-ne de les seves no té preu!!

El retorn ha estat a l’altura, i tant! Trobàvem a faltar aquets moments absurds i aquestes situacions de vergonya aliena que només pot viure la Miranda i que et fan riure com mai. Trobàvem a faltar aquestes mirades còmplices a càmera i aquests comentaris dedicats només a tu, que et converteixen en part directe de la historia. Et trobàvem a faltar Miranda!

A més, jo tinc doble felicitat, perquè he aconseguit enganxar a les dues integrants restants d’Allons-y TV. Després de repetir unes 40 vegades que l’havien de mirar perquè valia molt la pena, sembla ser que ha funcionat i s’han decidit. I jo encantada de la vida, perquè sé que la Miranda els hi regalarà grans moments i molts riures.

I fins aquí el petit resum dels especials que ens han regalat les sèries aquest Nadal. Per acabar només dir-vos que esperem que aquest 2013 sigui un gran any per tots i que ens porti grans moments, tant a la vida diària com a la vida serièfila ;P

*Sigueu feliços! :)