Si senyores i
senyors, ha arribat el moment de dir adéu a Fringe, aquesta sèrie que durant 5
anys ens ha fet creure en lo impossible setmana rere setmana, ens ha fet riure,
ens ha fet plorar i ens ha regalat grans moments de “standing ovation”.
Per respecte a la
Sílvia que no ha seguit aquest temporada, no desvetllaré res de la trama ni del
final, crec que es mereix poder gaudir de l’última temporada i descobrir,
emocionar-se i acomiadar-se de la sèrie com cal ;)
Per tant només
comentaré que és un final digne, un final a l’altura de Fringe. Els guionistes
han sabut acabar la historia, tancar-la com cal. I ho han fet d’una manera molt
emotiva, apel·lant als sentiments i deixant que els fan ens acomiadéssim dels
personatges poc a poc, al mateix temps que ells mateixos. Un final molt humà
per a una sèrie que potser no tenia una gran tropa de fans, però si uns fans
molt fidels que setmana rere setmana lluitàvem per la no cancel·lació. I m’agradaria
pensar que com a homenatge ens han regalat un final digne, un final que tanca
una historia que ha evolucionat al llarg dels anys i ens ha portat per moltes
etapes diferents. Hem conegut als personatges, els hem estimat i els hem odiat;
hem evolucionat amb ells i hem viscut el que ells han viscut. Fins avui, fins
al final.
Com he dit
anteriorment, gràcies Fringe per regalar-nos 5 anys de creure en lo impossible.
Ara els “fringies” ens quedem orfes i durant algunes setmanes encara esperarem
que a les nostres pantalles apareguin els Bishop (en Walter sempre menjant “red
vines”), l’Olivia o l’Astrid/Asteroid/ Asterisk/ Ostrich/ Astrif/ Acid/ etc.
Per tant, haurem de pair que han marxat de la millora manera possible i esperar
què de nou ens aporta el món de les sèries ;)
#FF Fringe
Forever :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada