divendres, 18 de novembre del 2011

True blood: ¿molar o no molar? aquesta es la qüestió



Deixant de banda aquest tema, la meva relació amb True Blod es irregular! no us negaré que té alguna cosa que enganxa i molt! podríem dir que es una sèrie de contrastos, per una banda enganxa però per l'altra te trames molt lentes i poc interessant. Te grans actuacions com la d'alguns vampirs com per exemple el guapíssim i talentós Alexander Skarsgård. que aporta, apart de la seva cara de Deu Vking, el dota d'una maldat vampírica molt creïble i a l'hora de molts matisos interessants que fan de l'Eric uns del personatges mes definits de True Blood. Per una altra banda té actuacions que són de p3! per exemple la protagonista l'Anna Paquin, no se si es que ha de fer un paper de la reina de les bledes, simplement es la reina de les bledes i no te cap problema en interpretar-se a ella mateixa, tot i que arriba a ser realment desesperant en alguns moments!

Una altra actuació que mereix ser estudiada, es la del germà de la protagonista en Jason Stackhouse, que encara ara desprès de 4 temporades, no se quin es el seu paper a la sèrie, he arribat a la conclusió que, en una sèrie on es relativament fàcil que algun personatge li xuclin tota la sang i el deixin sec. No s’entén com es possible que el Jason encara estigui viu! Bé si que s’entén, ja que s’ha germana té als vampirs buenorros i interessants totalment hipnotitzant ja sigui per l’olor a Chardonnay o per que les bledes assolellades tenen exit entre els vampirs, la sang deu ser molt mes gustosa! ;P

Tot i això, he vist les quatres temporades de True Blood, com us deia , al principi em va cosatar, em va costar però no se en quin punt em va enganxar. (el PUNT segurament va ser la tensió sexual entre el Bill i la Sookie, que tenia bastant ganxo i estava ben portada,la resolució no va ser ni massa aviat ni massa tard com per perdre interès, s’ha de dir que aquestes trames totalment adolescents (que confesso que son gilty plesure) en aquesta sèrie les saben portar, potser es un dels altres punts que enganxa al espectadori sap ser un producte molt entretingut, quan no es perd en coses que no interessen ni als actors que les executen.




Si passem a la segona temporada, amb la trama del Deu del Vi más salido que el pico de una planxa, us he de dir que allí va quedar inaugurada la meva tècnica personal de veure aquesta sèrie, quina és?? Molt fàcil, veus les trames que et resulten interessant, i les altres les passes tan ràpid com sigui possible. Com us comento cada temporada que he vist l’he vista mes ràpid que l’anterior, per exemple, en la quarta, me centrat en la trama de les bruixes perque molava. Para aqui si no has vist la quarta temporada perque vaig a soltar un spoiler .I la relació Sookie Eric que ha estat plena de MOMENTAZOS.
Així que fen un resum: us la recomano si sou aficionats al tema Vampirs i la Saga Crepusculo la trobeu insulsa i poc aprofitada pel que fa als xupa sang. Si us encanten els culebrons adolescents, i si no sou aprensiu amb el líquid vermell.

És just dir que es una sèries molt treballada estèticament que no es el mateix que elegant eh!! (si busqueu elegància i vampirs millor Cròniques Vampíriques) True Blood es a nivell audiovisual propera a coses com A dos metros bajo tierra , també són del mateix creador,( l’Alan Ball) i això fa que els detalls, els plans, la fotografia, quan no hi ha matances pel mig, estigui molt cuidada i sigui un bon regal a la vista.

I us deixo amb aquesta canço que es l'encarregada de presentar-nos True Blood en cada capitol... I wanna do bad thins with you!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada