Aquesta minisèrie britànica de 4 episodis et deixa amb una sensació tota
estranya. No pel fet que la sèrie sigui dolenta, ni molt menys, sinó pel que
t’explica i com es desenvolupa. És una sèrie molt explícita en tots els sentits,
en alguns moments t’arriba a regirar l’estómac, però crec que és necessari.
Perquè d’aquesta manera entres en la història d’una manera molt més activa,
entens molt millor què senten els personatges i entens perquè fan el que fan.
La narració de la historia és lenta, es pren el seu temps. Ens regala
moments d’imatge, sense gaires diàlegs. Tot i això, quan és necessari hi ha
intensitat, una intensitat que t’arriba i et fa posar nerviós. Un dels punts
forts d’aquesta sèrie és que sap crear l’atmosfera adequada en cada moment i
fer-te anar d’un cantó a l’altre.
La sèrie s’ubica a Londres durant l’època Victoriana. Una prostituta de nom
Sugar, veu com arrel d’haver conegut a un aristòcrata anglès, pot escalar en la
piràmide de classes i arribar a ser alguna cosa més. Veurem si serà capaç
d’aconseguir-ho i els preus que haurà d’anar pagant per fer-ho.
El repartiment és de luxe i la seva feina impecable. Romola Garai en el
paper de Sugar, una fràgil noia que es veu obligada a exercir de prostituta i que
veu en l’aristòcrata anglès la seva sortida d’aquest món. Aquest aristòcrata
està interpretat per un gran Chris O’Dowd, que ens regala un paper completament
diferent al d’en Roy de “The IT crowd” (Els Informàtics). La dona d’aquest,
Agnes, interpretada per una brillant Amanda Hale, una dona malalta i prostrada
en la bogeria. També destaquen els papers de Mark Gatiss i Shirley Henderson
protagonistes d’una historia molt bonica i amb sorpreses.
En conclusió, és una sèrie rodona en tots els aspectes i que, sobretot, no deixa indiferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada