Els Sweeps o escombrades d'audiència

Que ràpid passen els dies... Fa dos mesos estàvem veient l’esperadisima segona temporada de Sherlock, em passat febrer, la majoria de les sèries ronden els 16/ 18 episodis de temporada i recordem que moltes d’elles en tenen 22/24.

I perquè em poso tan filosòfica? Molt fàcil perquè la primera escombrada (Sweep) d’audiència i la més important ja ha passat. Si senyors durant el mes de febrer als Estats Units és fa la primera criva de l’any a nivell de públic. La cosa es ben senzilla, la indústria de l’entreteniment vol tenir molt clar, qui mira la tele, quan la mira i en definitiva quants anuncis s’empassa per veure la seva sèrie predilecta.

Si seguiu alguna sèries a ritme Americà, haureu notat que en aquest passat mes febrer, la cosa s’ha posat emocionant, hi ha dos estratègies a seguir o bé un bon gir argumental amb un clifhanger ( bodes, accidents, petons inesperats, enemics nous). O bé convidar un famós de bona talla per intentar que sigui imprescindible veure el o els capis de febrer.

I es que tot si val, un bon exemple va ser l’any passat  a Glee, el passat 2011 teníem la Gwyneth Paltrow com a professora, però fixeus no va ser un únic capítol, fixeus que va ronda per Glee durant uns 3 o 4 capis. Aquest any el fitxatge no ha set llarg però ha estat intens teníem en Ricky Martin movent l’esquelet amb els nostres estimats coristes. Cas antològic va ser el de la Britney Spears amb una mes que notable actuació a How I met your mother.

L’assumpte és molt clar... les cadenes es posen mones, presumeixen de sèries, per tal de garantir-se renovacions. Tot si val per cridar l’atenció i nosaltres ens deixem estimar...