dimecres, 5 de setembre del 2012

Aquells primers dies de temporada serièfila que són màgics.


Doncs sembla que ens em tornat a posar en marxa en el nostre raconet de l’entreteniment. Avui vull parlar-vos de com està sent aquesta “vuelta al cole” la veritat es que poc a poc anem descobrint nous pilots i sembla que les diferents sèries estan agafant embranzida, així doncs aquesta temporada 2012/13  calenta motors.

I la veritat es que en mig de tan pilot que no acaba de deixar-me massa convençuda com el de The Mindy Project o The New Normal que m’ha semblat mes original i fresc que al menys el primer. Hi ha una joia que em te fascinada i és Parade’s End. Senyors continuo pensant que la ficció Britànica està per davant de l’americana que de vegades sembla que simplement es regeixin per marketing. Perquè penso això, doncs per dos raons una es Parade’s End i l’altra la tornada del nostre estimadíssim Doctor Who, que no solsament ha tornat amb un capítol rodo, sinó que ha tornat amb ganes de fer-nos trencar la closca, com sempre i en això dona gust veure que no canvia, retorna amb ganes de dir-nos, entreteniment si, però simplement passar una bona estona? No senyor amb la setena ens ho passarem genial però ens guanyarem setmanes que ens faran pensar en el capítol que em vist en que caram està passant amb ATENCIÓ SPOILER.( Com potser que la última companion sigui o estigui dins un DALEK. Mareta nomes em vist el primer... oi que m’enteneu? FI SPOILER Agafeu-se perquè venent corbes.

Però deixant enrere en Who, i tornant al tema que ens ocupa. Vull dir que me enamorat de Parade’s End, he caigut i me rendit a la fotografia, al guió, a la bellesa i a les actuacions perquè senyors quines actuacions. Un  Benedict Cumberbatch que en el seu paper de Cristopher Tietjens està plusquanfercte i una Rebeca Hall que sap està a l’altura compartint escenes d’autèntiques batalles, en el cas d’ella fora de si davant la contenció i l’estoïcisme d’ell que la treu de polleguera. Però es que el personatge d’en Cumberbatch, no nomes fa que t’oblidis del seu Sherlock Holmes (ni hi pensis), fa que et centris en la seva historia que entris a Parade’s End vet aquí la màgia d’aquest ACTORÀS que a l’Allonsy ja ens agradava, però crec que estem davant un home que per mi actuant es un fora de sèrie no es fàcil actuar així i ell ho fa fàcil, creïble i brillant.
Vull deixar clar que per mi Parade’s End ha estat una sorpresa, no sabia de que anava no sabia de que tractaria i estic disfrutant tan del camí que l’únic inconvenient que li trobo es que 5 capítols són massa pocs. 


Nomes ser que el camí nomes  portarà cap una Primera Guerra Mundial devastadora per als personatges, però crec que continuarà sent un regal de mini sèrie, en parlarem mes endavant quan arribem al final que estic segura que no es defraudarà, ara per ara ens podem quedar a l’espera del tercer episodi tot llegint les novel·les de Ford Madox Ford que estic segura que deuen ser realment interessants.


Per acabar us deixo un regalet, descobert aquest mati via twitter si teniu ganes de veure tralers de les sèries que venen visitulo, a part en el mateix enllaç podreu veure el traler que s'ha estrenat fa poquet de la peli de Hansel i Gretel que s'estrenarà coming soon. la veritat es que pita be!!!

http://www.truthkills-satrian.com/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada