dimecres, 19 de setembre del 2012

Go On


Ja s’ha estrenat oficialment Go On. Matthew Perry és l’actor principal d’aquesta nova comèdia que explica la historia d’un home que després de patir la mort de la seva dona, és obligat a anar a teràpia per tal de poder tornar a la feina. Òbviament ell pensa que no li fa falta i va allà obligat i desganat, sense gaire fe en tot plegat. La poca fe que pogués tenir, es veurà encara més minvada quan comenci a conèixer els seus companys de teràpia i la seva directora.


El plantejament de la sèrie recorda molt a “Community”. A Go On, un home desganat és obligat a anar a teràpia i allà coneix un seguit de persones esbojarrades. En certa manera agafa el liderat del grup i es converteix en el puntal. De la mateixa manera, a “Community” un home desganat és obligat a anar a la universitat per recuperar el seu títol d’advocat. Allà coneix una sèrie de gent esbojarrada i ell es converteix en el líder del grup. Bastant similar, no?

A mi m’ha agradat. Tampoc és que hi tingués gaires expectatives així que potser aquest n’és un dels motius. Sabia que veuria a Matthew Perry fent de Chandler Bing de “Friends”, i sabia que no em podia esperar res gaire diferent del que vaig veure a "Mr. Sunshine". Així que m’ho he pres amb filosofia i m’ha agradat. A veure, no és per tirar cohets, hi ha sèries molt millors, però per passar l’estona i veure a en Chandler Bing anar a teràpia i fer el burro, està molt i molt bé.


Un dels problemes que ja té la sèrie és aquest, l’ombra que arrossega Matthew Perry amb el personatge que el va fer famós a “Friends”. Sembla com si des d’aquell moment i per sempre Matthew Perry només pugui ser Chandler Bing... i no és això, però el noi sembla que sempre hi acaba tirant. Després d’intentar allunyar-se, i amb bastant èxit, del personatge a “Studio 60 on Sunset Strip” va tornar a recaure a “Mr. Sunshine” on no era res més que un Chandler Bing una mica amargat intentant dirigir un negoci. A Go On no deixa de ser un Chandler Bing trist i deprimit, que intenta fer front als problemes amb humor i ironia... típic de Chandler! O no?

Sigui com sigui, a mi em va distreure i em va fer passar una bona estona. Li donaré una oportunitat! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada